Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Diumenge passat va ser jornada electoral a l’autonomia del nord, a Catalunya. I els resultats, com tots sabeu, han desmentit les enquestes que li donaven una clara victòria a CIU i, al seu líder, Artur Mas. Per analitzar les causes, i les conseqüències, d'aquests resultats, doctors en té l'Església però, personalment, m'agradaria ressaltar, des d'un punt de vista no partidista, l'alta participació i, una vegada més, el colorit i la diversitat de l'arc parlamentari de les Corts Catalanes.
El poble sempre és sobirà i complex, però són les majories i, de vegades, els poders fàctics, els que s'encarreguen de simplificar la pluralitat real del carrer, comuna a tots els territoris i democràcies, amb lleis electorals restrictives que faciliten la formació de governs, això sí, però no la resolució dels problemes dels ciutadans, com hem vist als darrers anys.
La Llei d'Hondt no és la culpable de la crisi, ni de la corrupció, com tampoc ho són les barreres electorals (la valenciana del 5%), però ha propiciat majories absolutes de partit que, encara que tinguen millor premsa que les coalicions post-electorals, desdibuixen la complexitat social i d'opinió dels pobles, de la ciutadania en definitiva. Els resultats plurals i sense majories absolutes són un reflex més fidel de la societat, encara que una coalició post - o pre- electoral tampoc siga cap garantia d'eficàcia. Els resultats, sempre acatats en democràcia, poden agradar o no, però és la gestió dels polítics elegits la que confirma si el poble ha encertat, més o menys, a l'hora d'exercir el dret (no l'obligació) al sufragi.
El problema principal de l'Estat, ara mateix, més que el sobiranisme, és l'atur, els desnonaments, la manca de diners públics per la recessió econòmica, la corrupció i la ineficàcia d'un sistema polític que està venent la igualtat de tots els ciutadans espanyols davant la llei, quan les evidències demostren tot el contrari: des del concert econòmic de Navarra i País Basc, a les desigualtat de salaris entre funcionaris del mateix grau segons en quina autonomia treballen (l'únic professorat de l'ensenyament públic que no cobra el 100% dels sexennis a nivell de tot l'Estat és el valencià, mentre hi ha funcionaris com ara els extremenys que, a més d'això, cobraran la paga extra de Nadal), etc.
La ciutadania és sobirana, complexa i plural, i tots els resultats electorals, malgrat les pressions inconfessables dels poders fàctics (que poden anar des de les filtracions judicials malintencionades a la manipulació de censos electorals), així ho demostren, encara que la ciutadania valenciana encara ha de desmuntar els tòpics del meninfotisme.
