Cada any, el 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, encara que el nostre govern oblidadís no sabia que el darrer plenari era el d'abans del 25N, o bé perquè no té el cabet en la faena o bé perquè no vol encetar eixe meló en els companys de govern. O té poca memòria o té poca vergonya.
El ple d'octubre hauria d'haver sigut una bona oportunitat per a lluir que en l'Ajuntament de Castelló per a les coses importants treballem per arribar a llocs comuns, a acords pel bé de les dones i la ciutadania en general. Li ho devíem a les castellonenques i castellonencs, ja que som els seus representants en les institucions. Doncs no, no va ser així tot i que Compromís vam obrir la porta a modificar el que fora necessari de la Declaració Institucional que vam presentar. Però res per part del govern, no volien acords. Només volien passar el rodillo amb una esmena a la totalitat presentada conjuntament amb ells els seus socis de govern d'ultradreta, amb eixos no els importa arribar a acords.
Vull fer una crida a totes i tots que us mobilitzeu el dia 25N, perquè és un dia destinat a recordar-nos la persistent i inacceptable violència masclista que exposa a les dones pel fet de ser dones. És una data crucial per a conscienciar a la societat sobre la urgent necessitat de posar fi a aquesta xacra, però també per recordar gràcies a companyes valentes el que hem aconseguit i els desafiaments que encara ens queden per superar en la lluita contra la violència de gènere.
En aquell ple ens vam sentir molt tristes, vàrem sentir animalades per banda del govern perquè quan no hi ha arguments, l'estratègia és un bon atac. Però em van paréixer dos gossos lladrant al vent, perquè no havíem d'atacar-nos, no estàvem desitjant això, estàvem donant la mà, per conciliar aquest tema de la violència de gènere.
La regidora de Vox, Arantxa Miralles, va sortir molt rabiosa, dient que les dones de l'esquerra parlàvem per ella i la veritat que l'única volta que he vist que algú parlava per ella va ser el seu company, Antonio Ortolá, en un article d'opinió paternalista, en el qual deia que el marit d'Arantxa li donava permís per parlar així d'ella. Això de donar permís, no us sona a una altra època? Bo, si les paraules feministes o les definicions de violència de gènere no la representen a la senyora Miralles, és fàcil, que no les faça seues. Jo no combregue en les seues i no pense en cap moment que parle per mi, perquè per descomptat no em representa. En paraules que puguen entendre millor i sentir-se més còmodes, en argot taurí, la van desencaixonar com un bou cerril.
La violència de gènere és un problema global que no coneix fronteres, cultures ni classes socials. Afecta dones de totes les edats, ideologies i condicions, privant-les de la seua dignitat, drets i, en molts casos, de les seues vides. En un món que s'enorgulleix del seu progrés i avanços tecnològics, és inacceptable que milions de dones continuen patint abusos físics, emocionals, sexuals i econòmics en les seues pròpies llars, en els seus llocs de treball i en la societat en general.
El 25 de novembre ens recorda que hem de fer molt més per a abordar aquest problema. En primer lloc, és essencial que es promulguen i reforcen lleis que protegisquen les víctimes i castiguen els agressors. Però no n'hi ha prou amb la legislació; es requereix un canvi cultural profund que promoga la igualtat de gènere i elimine les actituds i estereotips nocius que perpetuen la violència.
L'educació exerceix un paper fonamental en aquest procés. Des d'una edat primerenca, hem d'ensenyar a les generacions futures sobre la importància del respecte, la igualtat i el consentiment. Les escoles i les famílies tenen la responsabilitat d'educar als xiquets i xiquetes en un entorn on es fomente el respecte mutu i l'empatia.
El Dia Internacional contra la Violència de Gènere també ens brinda l'oportunitat de reconéixer i fer costat a les organitzacions que treballen incansablement per a ajudar a les víctimes. Els refugis, línies d'ajuda i serveis de suport són fonamentals per a brindar seguretat i assistència a les dones que pateixen abusos.
A més, la conscienciació i la denúncia pública de la violència de gènere són crucials. No hem de permetre que la por o la vergonya silencien a les víctimes. Hem d'alçar la veu, denunciar el maltractament i fer costat als qui el pateixen. La violència de gènere és un problema que ens concerneix a tots, i és responsabilitat de la societat en conjunt posar fi a aquesta epidèmia.
En resum, el 25 de novembre és un dia per a la reflexió i l'acció. Hem d'aprofitar aquesta oportunitat per a recordar que la violència de gènere persisteix, però també per a comprometre'ns a erradicar-la. Només a través del treball conjunt, l'educació i la conscienciació, podem esperar un món on totes les dones visquen sense por i gaudisquen dels seus drets i llibertats plenament. El canvi és possible, i comença amb nosaltres. Per això des d'aquest article us inste que acudisquen a la manifestació d'aquest pròxim dissabte 25 de novembre a les 12:00h en la plaça Maria Agustina. NI UNA MENYS!
