El consorci gestor de la Desembocadura del Millars censa la colònia d’aquesta especie insectívora protegida que va en augment
Cada exemplar d'avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes
Castellón Información
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana acaba de finalitzar per segon any consecutiu el cens de la colònia d'avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real, concretament a l'edifici del Molí de l'rmita. En el cens s'ha pogut constatar l'ocupació de 29 nius d'un total de 100 sencers. L'any 2020 es van ocupar 18 nius d'un total de 69.De moment aquest cens està confirmant un augment gradual de la colònia del Termet que caldrà confirmar durant els pròxims anys. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del Projecte Oronetes que és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).
Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l'àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l'1 de maig i el 31 de juliol. El guarda responsable dels censos Gonzalo Juan ha dedicat diversos dies i hores d'observació per a completar-los. Per a fer el seguiment d'una manera més senzilla s'ha dividit l'edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l'esquerra. Després cadascuna de les parts on els avions construeixen els nius s'han dividit en quadres ben diferenciats per a fer el cens.
Els cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s'anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies, bàsicament els teuladins (Passer domesticus).
Més avions comuns i menys mosques i mosquits
L'avió comú és paregut a una oreneta, però més xicoteta, compacta iamb el carpó blanc. És d'un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l'oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang pegades als edificis. El niu és totalment tancat menys un orifici d'entrada, mentre que el de l'oroneta és com una tassa oberta per dalt. Es tracta d'una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l'estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s'està produint una hivernada en el sud-oest d'Espanya segons la Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d'avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d'eliminació i control d'insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d'aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l'activitat social i domèstica de les persones.
Aus i nius protegits per la Llei
La Llei de Patrimoni Natural i la Biodiversitat de 2007 fa referència a la fauna silvestre i la prohibició de danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals salvatges en qualsevol època de l'any o de qualsevol manera. Aquesta prohibició determinant afecta especialment els nius de qualsevol espècie. Les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres formen part del patrimoni natural i estan protegides per la llei.
Aquesta llei prohibeix especialment la destrucció o el deteriorament dels nius, vivers i àrees de reproducció, hivernada o repòs. Per tant les obres o treballs, l'esbarjo o qualsevol activitat que puga ocasionar molèsties en zones on hi ha nius s'han de programar amb temps, comunicar-les a les autoritats ambientals o realitzar-les en èpoques de l'any on la nidificació siga inexistent.
