La Universitat Jaume I de Castelló ha captat més de quatre milions d'euros en la convocatòria del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació en la Comunitat Valenciana (Prometeu 2024) per a grups d'investigació d'excel·lència. Aquesta xifra, que la situa com la tercera universitat pública autonòmica en captació de recursos, enforteix el seu paper rellevant en el sistema universitari i d'investigació valencià.
La Generalitat Valenciana reconeix l'excel·lència de set grups d'investigació castellonencs amb la concessió d'aquestes ajudes en àrees com física, matemàtiques, ciències socials, ciència i tecnologia de materials, ciència i tecnologies químiques, producció industrial, enginyeria civil i enginyeries per a la societat i psicologia, amb una presència quasi equilibrada de dones i homes en les tasques de coordinació i lideratge.
L'objecte de Prometeu és la concessió de subvencions amb la finalitat d'identificar i donar suport als grups d'R+D+I d'excel·lència de la Comunitat Valenciana, potenciar la seua projecció internacional i la transferència de coneixement. L'ajuda permet donar estabilitat a l'activitat dels equips de recerca en aconseguir entre mig milió i sis-cents mil euros per a les pròximes quatre anualitats.
Finalitat dels projectes
Els projectes presentats pels grups d'investigació castellonencs busquen resoldre problemes i s'enfronten a reptes que abasten diferents camps. En ciències socials analitzen la desinformació i les fake news durant les campanyes electorals amb el propòsit de minimitzar els seus efectes o estudien el nostre cervell, en concret la lateralització atípica del llenguatge o els mecanismes del caràcter d'esquerrà i d'alguns trastorns del neurodesenvolupament.
En l'àmbit del medi ambient, es pretén avançar en el coneixement dels problemes ambientals i de salut pública associats amb la presència de microcontaminants orgànics a través de l'espectrometria de masses o crear eines que permeten una solució integral i econòmicament viable per a generar, emmagatzemar i transportar hidrogen verd.
Les tecnologies avançades (robòtica i òptica) s'aborden amb la introducció de la introducció de la intervenció submarina robòtica en la inspecció, control i reparació de les xarxes en l'aqüicultura o la resposta a reptes òptics que inclouen camps com la imatge computacional moderna, l'enginyeria optoacústica o la modulació complexa de la llum.
Un altre dels projectes, centrat en l'aprenentatge automàtic (neuroimatge, visió artificial, etc.) a través de l'anàlisi de bioarquetips (biAA), una nova tècnica d'aprenentatge estadístic no supervisat, s'emmarcaria en el camp de la ciència de dades.
