Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Hi ha vegades en les què convé llegir història. No per saber aquella maleïda llista dels reis gots que a ningú ens interessava però que servia per passar un examen o suspendre’l . Sinó per esbrinar i comprendre algunes situacions actuals . Ja siga perquè venen de lluny i això les explica, o perquè són iguals a les passades. I això també ens ajuda a saber per on tirar en el futur.
De vegades en aquesta història, alguna anècdota, és divertida. D’altres, passats els anys, ens diu com de difícil va estar aconseguir una fita. En el cas del poble valencià una odissea.
Per un altre costat la història ha estat escrita, això és frase comuna però certa, generalment pels vencedors. Fa poc de temps encara que hi han aparegut historiadors més compromesos amb les classes socials populars. I han estat capaços, des d’aquesta perspectiva , de mostrar-nos als ciutadans i ciutadanes del carrer allò que sovint el poder , els diferents poders i també el cultural, ens han amagat.
Per un altre costat , com resultes d’aquesta nova visió historiogràfica, es destapen esdeveniments què a la llum de la mirada actual cobren un significat fortíssim. Cabdal per a la construcció d’un discurs diferent al qual hem estat massa temps sotmesos.
Tal i com descriu Borja de Riquer en un llibre recent, el moviment de consciència catalana es va anar creant a partir dels xicotets nuclis que aparegueren arreu de Catalunya en pobles, poblets i ciutats. Es a dir: per tot el territori.
I aquest és ara el nostre cas. El moviment empentat per Compromís s’ha edificat sobre una extensió tant social com territorial de la necessitat de pensar i actuar en termes de valencianitat.
I dic, en eixa doble extensió. Per totes les terres valencianes , d’Oriola a Vinaròs . Però igualment des d’una òptica social . En la mesura que el partit, la coalició, ha incorporat entre la seua militància amples capes de les classes mitges valencianes.
I aquests són dos elements importants del nostre restabliment . Ara ja no són els seus components una colla d’amics , d’intel·lectuals o il·luminats que prediquen en el no res.
Si algunes de les persones històriques del moviment nacional valencià pogueren veure el volum de matèria política que hi ha en les nostres institucions d’òptica i plantejament i acció valenciana quedarien literalment encantats.
Venim de lluny , de mar endins, com diu el poema de forma metafòrica. Hem sofert molt i encara ho fem. Encara queda molt per fer i les forces que s’hi oposen són fortes, nombroses .
Perquè els entrebancs no ens arriben només des de fora sinó, i molt més perillosament, des del mateix interior del País.
I tanmateix, tanmateix... aquestes preses de consciència al llarg i ample del nostre territori ens diuen que hi ha un despertar fort . El que cal és saber exposar el nostre projecte. Fent saber a tota la ciutadania, que és una proposta per a la majoria, per a la millora de la majoria. I així, per a que s’hi apunten.
Ara, circumstancialment, han guanyat una batalla. Però tal i com diu la frase popular “ Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer...” I en aquestes estem. Perquè si empentem cap a una Europa més social, més de les nacions i aquesta Unió tira endavant, nosaltres anirem pel bon camí. Pel d’un futur històric inevitable. Com ens diu la història.
Un tal Gottfried Wilhelm Leibnitz, personatge sabut en moltíssims camps, va dir allò de que “ Els possibles existiran...” Així, per tant, hem de saber que aquesta marxa cap a l’autonomia i l’emancipació política és possible.
Ha estat una batalla. La guerra és llarga i , els darrers anys la tenim de la nostra banda perquè va dins allò que és l’esperit dels temps.
