Una autoritat única per al Corredor Mediterrani, la transferència del servei de rodalies de tren i la gestió dels ports, principals reclamacions
El Corredor Mediterrani va ser el fil conductor de la sessió del matí de la Jornada internacional L’hora de les decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics. El representant governamental de Flandes apunta la necessitat de l’eix mediterrani necessari per a tota l’economia europea. Una autoritat única per al Corredor Mediterrani, la transferència del servei de rodalies de tren i la gestió dels ports, van ser els principals reclamacions.
Castellón Información
Una autoritat única per al Corredor Mediterrani, amb un pes determinant dels territoris afectats, i una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers. Aquesta és la principal petició del bloc matinal de la Jornada internacional “L’hora de les decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics”, que se celebra el 2 de març al Palau de Congressos de València. A la sessió d’obertura de la Jornada hi han intervingut els 3 consellers amb competència sobre territori dels tres governs de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), María José Salvador –consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana–, Josep Rull –conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya– i Marc Pons –conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Josep Rull ha reclamat governar des de la proximitat pel que fa a la gestió dels ports. I Marc Pons ha recordat que “la capacitat de desenvolupament d’una regió depèn de la seua capacitat de connectar-se amb el món".
Pel que fa a l’àmbit de l’empresa, Josep González –president de Pimec Confederació Empresarial de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya– ha posat l’accent en que “les pimes puguin accedir a la contractació pública”. Els participants en aquest bloc temàtic també han demanat a l’Estat i a les companyies adjudicatàries el compliment de la normativa de pagament de proveïdors. La resta de participants han sigut Frederic Fuster –president de l’Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca i del consell de turisme de la patronal valenciana–, Josep Lluís Aguiló –representant de la patronal balear Caen– i Domènec Espadalé –president de la Cambra de Girona.
Un Corredor del coneixement La coincidència sobre la rellevància de la producció de coneixement a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani ha sigut unànime entre els representants de la universitat. “A l’Euram s’hi produeixen un terç de les tesis doctorals de l’Estat espanyol”, en paraules de Vicent Climent, vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Jaume I de Castelló. Per la seua banda, Llorenç Huguet –rector de la Universitat de les Illes Balears– ha lamentat que la inversió pública en recerca a les Illes “és només un 0,32 del PIB” i ha afegit que si la recerca “és un bé públic també és una responsabilitat pública”.
Jaume Casals –president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Pompeu Fabra– i Josep Anton Ferré Vidal –rector de la Universitat Rovira i Virgili– també han intervingut en aquest apartat temàtic.
El finançament territorial en el context internacional
Representants acadèmics i governamentals del Quebec, Flandes, Escòcia, Suïssa i Alemanya han tancat la sessió del matí, amb una taula rodona conduïda per Antoni Castells, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i exconseller el govern català.
Hi ha intervingut Bernard Dafflon –professor emèrit d’economia de la Universitat de Friburg–, David Eiser –investigador de Economic & Social Research Council. Universitat d’Edimburg–, François Vaillancourt –professor emèrit de Ciències Econòmiques de la Universitat de Montreal–, André Hebbelinck –Representant General del govern de Flandes a l’Estat espanyol– i Wolfgang Renzsch –professor a la Universitat Otto-von-Guericke de Magdeburg.
Destaca en particular el cas de Suïssa, que ha presentat diferents nivells de distribució de recursos públics, que ha permès anivellar el deute públic. El representant d’Escòcia ha plantejat les negociacions existents per augmentar la capacitat de recaptació positiva després del resultat del referèndum per la independència de 2014, sobre la que encara es negocia. I ha exposat l’actual situació a partir del Brexit i els efectes que aquesta situació pot tenir per a les negociacions sobre l’augment de la capacitat recaptatòria.
L’exposició amb un plantejament més pràctic i exemplificador sobre el Corredor Mediterrani ha sigut la del representant del govern de Flandes, que ha explicat el finançament d’una infraestructura viària al voltant del Port d’Ambers. André Hebbelinck ha desitjat que es pugui trobar finançament per a la construcció d’aquest eix mediterrani necessari per a tota l’economia europea.
El repte de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani
L’Euroregió de l’Arc Mediterrani es troba en una posició estratègica per aprofitar els trànsits de mercaderies i de persones, que fan servir les seves infraestructures de transport i també les sanitàries educatives o administratives de tota mena. Les estadístiques turístiques situen aquest territori entre les potències mundials d’aquest sector. Els seus aeroports es troben entre els quatre més importants de l’Estat i les seves exportacions han liderat el creixement dels darrers anys.
El mercat exterior ja és la principal destinació de les vendes de l’Euram (la taxa d’externalització): Catalunya i, després, el País Valencià han canviat la dependència de l’Estat per la dels mercats exteriors a partir de la crisi.
A més de la col·laboració en la gestió de les infraestructures, el gran repte per a aquesta Euroregió és generar una massa crítica per presentar-se al món com un bloc econòmic capaç de competir en el mercat global. Per això, segons l’Institut Ignasi Villalonga, “és fonamental que les infraestructures de transport, però també les energètiques i de telecomunicacions, suportin de manera eficient el nucli de l’Euram, que és el seu front portuari, i les connexions amb el seu rerepaís (‘hinterland’) per convertir-se en la gran porta sud del Mediterrani”.
Greuges i reivindicacions conjuntes de l’Euram
Infraestructures
- Demanem una autoritat única per al corredor mediterrani amb un pes determinant dels territoris afectats
- El tercer fil no és la solució per al corredor mediterrani, necessitem una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers
- Demanem la transferència de les competències i els recursos necessaris per a la millora del servei de rodalies
- Demanem la incorporació de les Illes Balears en el programa d’inversions del corredor mediterrani
- Demanem a l'Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial
Empresa
- Els empresaris necessitem ja el corredor mediterrani
- Demanem a l’estat que s’implique més en el treball sobre el teixit productiu de les economies de l’Arc Mediterrani
- Demanem que es facilite la cooperació empresarials per generar projectes econòmics compartits a l’Euram
- Demanem a l’estat una resposta a les necessitats de les pimes
- Demanem a l’estat i les empreses adjudicatàries el compliment de la normativa de pagament de proveïdors
Recerca i Investigació
- Demanem a l'estat una major inversió en R+D+ i, i que el principal criteri de repartiment sigui el de productivitat territorial.
- L'estat ha de contribuir a la plena autonomia universitària, afavorint l'increment de la cooperació entre les diverses universitats.
La Dimensió Social De L’euram
- Demanem una negociació col·lectiva centrada en els acords sectorials i en la realitat dels territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.
- Demanem un salari digne per als treballadors contra la sobreinflació dels territoris de l’Euram
- Demanem una renda mínima ciutadana per combatre les desigualtats
- Demanem uns serveis públics garants de la igualtat social i gestionats per l’administració
- Demanem un canvi del model productiu acord amb el territori i amb la diversitat de sectors econòmics dels que disposa l’Euram
- Demanem un retorn complet dels drets sindicals a tot el territori de l’Euram
Finançament Municipal
- Demanem a l’estat una major capacitat de gestió dels municipis
- Demanem un nou repartiment dels recursos per a una millor participació
- Demanem augmentar la recaptació impositiva per part dels ajuntaments
- Demanem que es reconega la funció social dels ajuntaments per a assumir un major finançament
Finançament Dels Territoris De L’euram
- Demanem l’increment de les competències de despesa en funcions bàsiques de l’Estat del benestar
- Demanem subvencions d’anivellament per al País Valencià, que compensen l’actual infrafinançament i la seua condició de comunitat autònoma amb un PIB per càpita per davall de la mitjana
- Demanem una reforma en profunditat del sistema de finançament autonòmic perquè els territoris de l’euram afronten tota la seua despesa
- Demanem un volum d’inversions d’acord amb el pes poblacional de l’euram dins de l’Estat
- Demanem un reconeixement del deute històric de l’estat amb els territoris de l’Euram
