L'aplicació del nou Programa Educatiu s'establirà el pròxim curs a partir d'Infantil de tres anys i de les aules experimentals de dos anys i culminarà en la seua implantació al Batxillerat, en 2023
Castellón Información
Aquest matí s’han fet públics els resultats sobre l'elecció realitzada pels centres sobre el model escollit dins del pla de plurilingüisme impulsat per la Conselleria d’Educació i les comunitats educatives a l'àmbit local i també a nivell provincial, han optat en major proporció pel nivell avançat, tal com es desprén de les dades.
Pel que respecta a la ciutat de Castelló, el 100% dels centres escolar de Castelló opten per el sistema avançat o l’intermedi. El regidor d'Educació, Enric Porcar ha donat a conèixer aquest matí les dades de la ciutat i ha manifestat que “avui hem conegut els resultats de l'elecció de les comunitats educatives respecte al sistema plurilingüe i cal destacar el resultat de la ciutat de Castelló, on més del 86% dels col·legis han escollit el model avançat, poc més del 13% han triat l'intermedi i cap col·legi ha optat pel model bàsic”.
El regidor de Compromís assegura que “açò significa que a partir de setembre d'aquest mateix any el sistema educatiu valencià a Castelló comptarà amb més llengües, oferirà més oportunitats i, per tant, també una major cohesió a nivell social en la ciutat”, ha especificat el regidor. Porcar ha volgut “mostrar la nostra enorme satisfacció per l'elecció realitzada pels col·legis i les comunitats educatives respecte a les possibilitats de plurilingüisme que oferia Conselleria”.
Garcia: “La ciutadania opta pel plurilingüisme com a un valor afegit, no com a un conflicte”
Per la seua banda, el portaveu de Compromís a l'Ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia, valora amb “molta satisfacció” les dades sobre la tria feta per les comunitats educatives sobre el model de plurilingüisme on totes les escoles de la ciutat han optat pels nivells avançats o intermedi. Castelló ha tret les millors dades de plurilingüisme del país, amb un 100% d’escoles que han elegit els programes avançat o intermedi. A més, cap de les escoles de la ciutat de Castelló ha elegit el programa bàsic.
Al respecte, Garcia ha manifestat que “des de Compromís per Castelló estem molt satisfets dels resultats a la nostra ciutat i les nostres comarques perquè estem parlant de què més de 80% dels centres educatius han optat per nivells avançats. I en el conjunt del País Valencià, entre l’intermedi i l’avançat ens anem també a més de 80%”.
“El que vol dir açò és que la ciutadania i els centres educatius opten per l’aprenentatge de llengües com un valor afegit i no com a un conflicte”, ha remarcat el portaveu
Encara que també ‘triomfa’ el sistema avançat, en la província el percentatge global es menor al de la ciutat de Castelló
A nivell de la província de Castelló, les dades són del 83% per al sistema avançat, el 10% per a l'intermedi i el 7% per al bàsic. Mentre, a nivell regional, el 54% han escollit el pla avançat, el 30% l'intermedi i el 16% el bàsic.
Desde la Conselleria d’Educació manifesten que “aquestes dades demostren que les comunitats educatives reclamen més llengües, i més i millor plurilingüisme, que és el que ofereix la Conselleria d'Educació, respectant el punt de partida que ha considerat cada comunitat educativa”. Afigen que, a més, “el marc de doble línia, que separava a l'alumnat i estava estancat des de feia anys, s'ha substituït per un paradigma diferent que ja ha demostrat des del primer dia que supera l'anterior esquema”.
El 72% dels centres educatius han optat per un nivell més alt del que tenien automàticament d'inici respecte al programa que tenen actualment i en la província de Castelló el percentatge és d’un 92%
Calendari
L'aplicació del nou Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic s'establirà el pròxim curs a partir d'Infantil de tres anys i de les aules experimentals de dos anys.
La proposta té com a objectiu garantir que tot l'alumnat valencià puga assolir el coneixement real de les dues llengües oficials, valencià i castellà i, almenys, una d'estrangera, com l'anglés.
Comunitat Valenciana
Del total d'escoles sostingudes amb fons públics, es tenen les dades del 90% de centres. D'aquest percentatge, 675 centres educatius han triat el nivell avançat I o II (54%), 375 centres el nivell intermedi I o II ( 30%) i 203 el nivell bàsic I o II (16%).
Per comarques, a les d'Alacant 164 centres han triat el nivell avançat, és a dir, un 40%. Pel que fa al nivell intermedi, ha estat escollit per 132 centres educatius, el 32%. El nivell bàsic es correspon a 119 centres, un 28% del total.
A les comarques de Castelló, 137 centres han triat el nivell avançat, un 83% del total. 17 escoles han optat pel nivell intermedi, un 10% del total i 11 centres s'han decantat pel nivell bàsic, un 7% del total.
A les comarques de València, 374 centres educatius han triat el nivell avançat, és a dir, un 55%. 226 escoles han optat per l'intermedi, un 34%. Finalment, 73 escoles han optat pel nivell bàsic, un 11% del total.
El conseller Vicent Marzà ha comentat que 'estem ben contents pel fet que gràcies a l'esforç de totes i de tots caminem cap a un ensenyament més plurilingüe que mai, que genera oportunitats per a totes i tots. Pas a pas deixem enrere un sistema de peatges i privilegis per emprendre un de drets i oportunitats. Els centres han optat entre mantindre els mateixos programes que ara o avançar i, lliurement, han decidit majoritàriament fer passes endavant’.
Així mateix,el responsable d'Educació ha volgut remarcar que “les comunitats educatives, mitjançant els seus consells escolars, han decidit el nivell plurilingüe que s'adapta millor al seu context sociolingüístic. El nou programa de plurilingüisme real garanteix a l'alumnat més anglés i un domini efectiu del valencià i del castellà. Volem agrair la implicació de les famílies i del professorat per contribuir a fer realitat el nou model centrat en garantir una educació en llengües òptima per als nostres xiquets i xiquetes, sempre acompanyada per una bona formació del professorat”.
El model està basat en l'aprenentatge integrat de llengües (AICLE), la metodologia més avançada i reconeguda internacionalment, que ja l'apliquen països com Finlàndia o Canadà.
El model s'estructura en tres nivells: Bàsic (I i II), Intermedi (I i II) i Avançat (I i II)
Les diferències entre nivells són la distribució d'hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglés, en valencià i en castellà donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.
Els diferents nivells responen a la necessitat d'adaptar els programes lingüístics a les característiques del propi centre com a punt de partida.
Formació del professorat
La Conselleria va donar a conéixer fa uns dies les primeres mesures del Pla de xoc de formació del professorat que està dissenyant per acompanyar els docents en l'aplicació del Programa Educatiu Plurilingüe Dinàmic.
Aquest primer paquet de mesures se centra, fonamentalment, en la formació en llengües mitjançant les escoles oficials d'idiomes per al pròxim curs. D'aquesta manera, s'han reservat 5.260 places de formació en anglés i 1.540 en valencià. Les modalitats són de cursos presencials, cursos en línia mitjançant aules virtuals i cursos d'habilitats orals.
A més, es comptarà amb 1.500 places de formació a la carta en anglés i en valencià amb necessitats específiques segons els centres educatius. Així mateix, s'amplien les places per a obtindre la capacitació lingüística en llengües que es realitzen als CEFIRE per al pròxim curs, fins a les 3.000, un miler més que en l'actualitat.
El Pla de xoc de formació del professorat en llengües compta amb més mesures que s'estan ultimant i que Educació anirà anunciant a mesura que es facen efectives.
Calendari d'aplicació, àmbit social i formació per a Adults
El calendari d'aplicació comença el curs 2017-2018 i culminarà en la seua implantació al Batxillerat, en 2023. A més de l'educació obligatòria, aquest decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d'Adults, que fins ara no s'incorporaven a la normativa de plurilingüisme.
El nou model plurilingue està dissenyat des d'una perspectiva no només educativa, sinó també social. Així, també estableix els mecanismes de col·laboració la futura corporació de ràdio i televisió públiques, per exemple, als quals se'ls demana l'emissió de materials en anglés, a més del valencià vehicular, per reforçar socialment el plurilingüisme.
Fins la setmana del 20 de març no podrem oferir més dades detallades de les que ara ampliem i les que vos hem oferit aquest matí a les 9h respecte als nivells educatius plurilingües que han triat els consells escolars de les escoles.
