Noticias Castellón
domingo, 24 de noviembre de 2024 | Última actualización: 21:28

Vila-real revisa el PAM amb mesures centrades en la circulació i l'anunci de la reducció dels índexs de soroll des de 2010

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 53 segundos

Noticias Relacionadas

La crisi ha sigut clau en la baixada i Obiol exigeix infraestructures com la Ronda Sud-Oest i una pantalla per a  aplicar el soroll a l’altura de la Plana

Castellón Información/Soumaia Nejjar

L’últim Pla Acústic Municipal de Vila-real data del 2010 i la llei obliga cada cinc anys a revisar-ho i adequar-ho a l’estat actual i és que el soroll varia segons diversos aspectes externs com són l’activitat econòmica que genera més o menys tràfic, les mesures preventives i altres canvis. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha encarregat a l’empresa Ingestec l’elaboració d’un nou Pla, document imperatiu i d’obligat compliment, tal com ha explicat aquest matí el regidor de Territori, Emilio Obiol junt amb els responsables de l’empresa concessionària, Elena Pasqual i Gerardo Fernández, “Vila-real no és la ciutat que era en 2010 i la crisi econòmica ha tingut el seu impacte en aquest canvi. A pesar que el soroll en termes generals ha disminuït, la causa principal és la baixada de l’activitat industrial donada també en alguns casos també pel tancament d’empreses”, aquesta és una de les conclusions més importants que es desprén del PAM de 2017 i que ha aissenyalat Obiol.. Es tracta d’un document que consta de mapes acústics amb la cartografia detallada del terme municipal, i per altra té un programa d’actuacions a complir en cinc anys amb la finalitat d’arribar a uns objectius de qualitat acústica (OCA).

En primer lloc s’han identificat els principals punts crítics d’emissió de soroll que coincideixen amb les infraestructures de trànsit rodat, carreteres externes tant nacionals com autonòmiques i circumval·lacions, trànsit ferroviari i les zones industrials. Encara que els nivells acústics han baixat en pràcticament totes les ‘infraestructures com a conseqüència de la reducció de l’activitat a causa de la crisi econòmica i social en les comarques de la plana, eminentment industrials. “També ha pesat la gestió de l’Ajuntament amb la implementació de les mesures que proposava el PAM de 2010. Però queda molt a fer per part de les administracions autonòmiques i estatals com Foment i Obres Públiques, responsables de les infraestructures, per això exigim que prenguem al peu de la lletra la normativa i edifiquen una pantalla per reduir el soroll en la N-340 a l’altura de l’Hospital de la Plana de 250 metres de llarg i 3 metres d’alt, tal com existeix una que protegeix l’Hospital de la Magdalena a Castelló. Són punts sensibles que han d’estar protegits pel benestar dels malats, del mateix mode que ocorre amb els centres escolars o d'estudi”, apunta l’edil. Així mateix, tant Obiol com els tècnics encarregats del projecte, destaquen la importància que arribe prompte la ronda Sud-oest, ja que absorbirà gran part del trànsit rodat que en l'actualitat passa per dins del municipi. “Implore a la Conselleria d'Infraestructures que siga una realitat al més aviat”, apunta l'edil, qui recorda que “encara queda pendent un bulevard amb carril bici a aquest vial i en la CV-185”.

Per la seua banda. Elena Pascual ha detallat la metodologia seguida per a la redacció de l’estudi. “Primer vam realitzar models dels sistemes de tràfic rodat i ferrocarril i també de les infraestructures viàries. Després vam continuar amb una campanya de mesuraments”, assenyala. Tal com han assegurat des de l’empresa, Ingestec ha portat a terme 61 mesuraments curts i 33 llargs en diversos punts de la ciutat.“Malgrat estar dins dels límits permesos, seguim comptant amb àrees especialment complicades que, encara que hagen rebaixat els nivells, segueixen sent punts importants”, indica Obiol. Entre ells es troben l'AP-7, la N-340 i la seua variant N-340a, la CV-10, la CV-18, la CV-20, la CV-185 i la CV-222, sense oblidar l'entrada a la CV-20, el carrer de l’Ermita o les avingudes d'Alemanya, Itàlia, Portugal, Europa, França, Pius XII, la Murà o Francesc Tàrrega. “Parlem de les principals artèries dins i fora de la ciutat, per a algunes de les quals fa temps que esperem una actuació”, assenyala l'edil. Destaquen la instal·lació, per part del Ministeri de Foment, d'una barrera acústica de 250 metres de llarg a banda i banda de l’N-340 al seu pas per l'Hospital de la Plana.

De gran utilitat, segons Obiol, ha sigut el sistema de préstec de bicis, la creació del carril bici a l'ermita i de cicló-carrers, així com la política de peatonalització d'alguns vials, a més de les campanyes de control de velocitat o els nous plecs de contractació d'obres perquè exercisquen menor impacte sonor.

D’aquesta, el PAM té una vigència de cinc anys i contempla l'elaboració d'una Ordenança Municipal de Protecció contra la Contaminació Acústica, crear un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, així com realitzar controls sobre emissions sonores de vehicles i motocicletes i campanyes d'informació i sensibilització ciutadana. A més, es planteja el control del soroll i millora acústica de les tasques de neteja viària i recollida de residus, així com d'obres i maquinària, la protecció acústica de centres sensibles o el manteniment i utilització de paviments fono-absorbents en els ferms dels vials, entre altres iniciatives. Els passos per a la seua implantació són elevar-ho al ple municipal, després remetre’l a Conselleria i quan done el vistiplau, materialitzar-ho.

Per últim el Emilio Obiol manifesta que s’han “complit amb els objectius de l'anterior campanya, hem guanyat en zones verdes en el mapa de la contaminació acústica i esperem seguir fent-ho també ara a través del nou document, algunes de les mesures de les quals ja realitzem”, conclou,