Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
I com n’estem de farts de ministres parlotejadors. Polítics que tenen un discurs pervers, mal intencionat, mentider.
Aquella mena de broma que es feia sobre la base d’una cançó italiana on la repetició de “parole, parole, parole...” esdevenia una mena de mantra per significar clarament que la xerrameca no du a res.
El problema és que ara no parlem de bromes i que el que ens juguem, una vegada i una altra, són dos coses.
Per una banda el descrèdit del discurs polític . Dir i no fer ha acabat sent un dogma dels teòrics servidors de la societat. Especialment avesats a aquesta pràctica els senyors i senyores del PP. Tants anys prometent i oblidant immediatament el que havien dit.
Per un altre costat ens juguem també una part important del nostre estat de benestar. Quan, un dia darrere l’altre, manifesten a grans veus el que no tenen intenció de dur a terme.
Exemple recent de tot açò el tenim. Una vegada més, repetidament, donant matraca una volta i una altra, quan sentim el ministre De la Serna parlar de prioritats o de futur. Tot és mentida! I, si no, mirem l’hemeroteca o simplement recordem algun discurs més dels i les ministres del PP.
Novament promeses per al corredor, de nou un bon futur de les comunicacions ferroviàries.... Tot és pura mentida!
Parole, parole... i escoltem de nou l’omnipresent senyor Moragues anunciar millores i millores . I jo, que sóc usuari habitual del tren , i especialment del rodalies cap a València no puc deixar d’enrabiar-me i maleir tanta prepotència política.
Els ministres parlen massa. Principalment quan ho fan per anunciar obres que no fan ni volen fer.
Per això els han eixit uns partits que ja no s’acontenten, i que diuen “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer” .
I si no hagueren parlat tant i tant vanament, i hagueren fet el que els tocava, ara continuarien plàcidament instal·lats en el poder. El seu terrorífic poder.
Però, efectivament, 'per la boca s’escalfa el forn' i de tant parlar, s’han fet increïbles.
De manera que noms com De la Serna, Moragues o la ministra Bañez es van desacreditant cada dia més conforme parlen. I ja només els seus incondicionals volen creure , amb profunda fe cristiana, els seus discursos.
