La major part del urbanites passem pels carrers de la pròpia ciutat com qui sent ploure. És normal. Ens acostumem amb facilitat enorme a la vida diària enmig del tràfic i del tràfec quotidià. Per regla general són els forasteres el que se n’adonen de les gràcies i virtuts que una determinada població pot tindre.
Però com a bona praxis ciutadana resulta convenient anar fent un recorregut per places i carrers d’eixe lloc tan íntim socialment com és el nostre poble. En aquest cas la ciutat de Castelló que , i generalment s’oblida, ha patit massa temps un abandó considerable en les iniciatives de cultura Fins fa dos dies!
Som una ciutat europea de tipus mitjà. I, sortosament, en els dos darrers anys plena de vida i amb un moviment popular . Propiciat per una política social que ha ficat l’èmfasi en la dinamització de la vida urbana. Per a tota la gent i en tots els barris . I no només en el centre.
Un diumenge de matí, com el passat , o el següent o els que vindran, la ciutat és plena de vida, plena d’activitats socials i culturals a l’abast de la majoria de la població i això, generalment, de forma gratuïta.
Durant anys i anys la dinamització social i cultural , controlada pel PP i amb escassa, quan no nul·la interacció ciutadana, era un simple anar fent. Una forma de complir amb l’expedient. I massa elitista.
Ara no. Ara els actes programats parteixen de la base. De consultes . Però principalment del desig, profund i d’intensitat, de les diferents regidories. Principalment de la d’Esports , de la de Cultura , des de la d’Educació , però també des de la de Joventut o Gent Major.
Els actes apareixen al Parc de Ribalta o a Sant Roc de Canet, en un carrer o en un altre i sempre amb la vocació de que la gent participe de manera igualitària i lúdica.
Aquest és el compromís que un ajuntament nacionalista i d’esquerres té amb la ciutadania. Això un diumenge qualsevol
