S’ha optat per un sistema engegat pels responsables de Life que en primer lloc detecta i després trampeja
Castellón Información
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea. Al riu Millars mai han existit visons europeus (Mustela lutreola). Aquest mustèlid catalogat en perill crític d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) únicament habita xicotetes poblacions d'Espanya, Romania, Ucraïna, Rússia i França. Al tram mitjà i baix del riu Millars existeixen diverses poblacions de visó americà (Neovison vison), l'espècie exòtica i invasora procedent del continent nord-americà que ha arribat fins ací a conseqüència d'escapaments massius de granges pelleteres.
En l'actualitat el principal problema que té el visó europeu, l'espècie autòctona que es troba a un pas de l'extinció, és precisament el visó americà que s'ha adaptat perfectament als ecosistemes fluvials espanyols. Aquest projecte Life té com a objectiu millorar la situació del visó europeu a Espanya on es troba una de les seues últimes poblacions naturals i de major viabilitat. Aquesta situació precària es podria mantenir mitjançant una millora en l'efectivitat de les tècniques d'erradicació del visó americà, que suposa la amenaça més gran per a aquesta espècie europea i per a altres espècies de la fauna autòctona a Europa. "En el vessant Mediterrani tenim visó americà en la part del Millars i el Palància provocat per fuites tant de granges pelleteres de Terol com de Castelló. Des d'aquí s'ha connectat a través de l'alt Millars, amb el Túria i amb el riu Jalón i d'aquí ha arribat a l'Ebre. Aleshores una vegada al riu Ebre ja ha contactat amb la zona de visó europeu. Llavors el compromís de la Generalitat Valenciana és reduir les poblacions que tenim al riu Millars perquè com més fluixes siguen, evidentment menys individus aniran cap al nord, en un context general", ha indicat amb detall Juan Jiménez, Cap del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient.
Detecció amb trampes d'empremtes
Els objectius generals del Life Lutreola són eliminar els nuclis de visó americà dins de l'àrea de distribució i zones de risc del visó europeu, augmentar la viabilitat de la població salvatge de visó europeu mitjançant el 
reforç poblacional i la creació de nous nuclis i finalment la creació d'una xarxa de seguiment per avaluar la situació d'ambdues espècies de visons. "La Generalitat Valenciana està en una tercera línia de defensa del visó europeu amb el compromís de reduir les poblacions i eventualment erradicar les poblacions d'americà del riu Millars, Palància i Túria. Hem optat per un sistema que han engegat els responsables del projecte Life que en primer lloc consisteix a detectar i després trampejar. Això és bastant més ràpid de fer i porta menys treball, llavors primer es posen plataformes amb empremtes que són per detectar la seua presència i quan detectes la presència del visó americà ja li poses el parany i va tot molt més ràpid. Els paranys s'instal·len poc després de veure les petjades dels animals", hi ha conclòs Jiménez. Actualment el Servei de Vida Silvestre compta amb dues trampes d'empremtes per a localitzar visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.
