Tomàs Escuder, membre de Compromís Castelló.
Tots sabem , o intuïm, que el territori és una porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat . Fins ací, pam dalt pam baix, el que diu un diccionari .
Sembla plou clar en primera instància que es tracta d’un tros de terreny. El que ja no pareix tan evident és el fet que estiga subjecte a l’apropiació . Apropiació de qui? I per què? Amb quina finalitat?
Sobre el territori, més enllà de la consideració possible de veure’l com pur paisatge, hi ha dos elements bàsics que actuen sobre seu. Per un costat la pura i simple geografia. Per un altre el dret. És a dir : que sobre un concepte físic en construïm un altre de simbòlic, cultural, ideològic.
Del primer tenim el que tenim. Unes hortes, camps de tarongers, villes i alqueries, séquies i marjals , pinarets i ermassos , carreteres i camins. I, al fons, una ciutat considerable. Sobre aquest espai tal i com es presenta als ulls hi posem l’edifici cultural i ideològic del dret.
Es a dir que una cosa ve donada . Com a mínim en els termes actuals que la història i els fets socials i econòmics han marcat . I damunt seu decidim actuar per a una ordenació de l’espai comú. I ho decidim mitjançant normes, pautes, lleis... I d’ací neix, si es té voluntat política clara i decididament amb caràcter social, un pla general per a modificar, emmarcar i fer propostes de millora del territori.
El govern progressista de la nostra ciutat no podia estar al marge d’aquest intent d’ordinació. No es podia deixar en les mans de l’especulació ni de les idees perverses d’uns poders interessats en el lucre personal i no en el benefici social.
El Pla General és una conseqüència de les propostes d’ordenació i gestió del sol emanades a partir de l’esborrany del Pla d’Acció Territorial. I en aquets primer s’estableixen unes Directrius que permeten considerar la totalitat del nostre terme.
Tot aquest seguit d’elaboracions, des de la part tècnica , física, territorial, a la legislativa han estat el resultat d’un cúmul de preguntes, debats, idees, propostes i elaboracions que, a la fi, han donat un bon document , farragós en el sentit d’ample i de meticulositat enorme, tècnic, voluminós, de colorit divers i clarificador que ha de permetre realitzar allò que fa anys, des del govern municipal devia haver estat la guia, la fletxa que anara indicant com s’havia d’enfrontar el futur del nostre terme.
Aparentment el disseny d’un Pla General és una acció àrdua, molesta, llarga i, finalment poc graciosa en el sentit que per a un polític buscador de vots té tant de treball que no es veurà amb llums i gallardets.
Però si un grup o partit polític vol fer alguna cosa bonica, pulcra i sincera, beneficiosa per a la col·lectivitat en la que s’hi inserta, aleshores el disseny del futur del territori ha de ser una premissa important. Com ho és per a Compromís.
