Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Per solucionar la crisi s’han de prendre mesures a nivell global, perquè és una estafa internacionalitzar l’economia, però no la democràcia, la fiscalitat i els drets i deures dels ciutadans. A nivell intern, però, els nostres governants haurien d’arribar a polítiques de consens que no solament milloren la imatge d’Espanya, on encara podem presumir d’una Sanitat i un Ensenyament que ja voldrien la mitjana dels ciutadans nord-americans o els xinesos, per posar un exemple, sinó que milloren les estadístiques d’atur que són la primera vergonya estatal i, sobre tot, recarreguen les buides arques públiques foragitades per polítics, banquers i empresaris imputats que, més que presumpció d’innocència, continuen tenint carta blanca per seguir gaudint de milionaris salaris públics pagats, majoritàriament, per les rendes del treball.
Una mesura urgent hauria de ser la de limitar l’endeutament de les institucions públiques al període de legislatura (4 anys), a no ser que s’arribe a un consens majoritari entre tots els representants dels ciutadans que, darrerament, sembla que representen més a grups de pressió i grans multinacionals per a escarni de la ciutadania que paga i no calla a les xarxes socials que, ara per ara, són l’únic mitja de comunicació no controlat pels polítics que, a més, sempre paguen els serveis partidistes amb diners públics.
Però si les eleccions continuen sent a base de llistes tancades i partits polítics conduïts per líders eterns, recolzats per militants immòbils perquè, com va dir Alfonso Guerra, el que es mou no ix a la foto, anem malament.
Un alcalde d’un poble de Castelló, d’un partit a l’atzar, de segur que amb llistes obertes tindria el coratge de plantar-li cara al President de la Generalitat, o al mateix President del Govern, i dir-li que ja estem farts que, amb crisi o sense, Castelló siga el coll de botella del Mediterrani, perquè a partir de la capital ja no hi ha trens de rodalies per seguir cap a Vinaròs, de la mateixa manera que, a partir de Nules, comença l’autopista de pagament per viatjar a Europa, quan tots sabem que a la resta del territori espanyol el que resulta difícil de trobar és una autopista de pagament. Amb llistes obertes, potser l’anècdota seria vore a Belén Esteban, per exemple, investida de diputada, un preu escàs davant la depuració democràtica de buròcrates i la promoció de polítics amb ganes de treballar pel seu país i per la seua ciutadania que, al ser elegits directament, estarien més al servei de l’economia productiva que no de l’especulació partidista. Sense Diputació, sense Senat i amb llistes obertes, no cal eliminar regidors...
