El titular d’Educació ha intervingut en la Comissió Europea perquè es conega de primera mà el model valencià
Castellón Información
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha intervingut en un acte organitzat per la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea en col·laboració amb la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD). Aquesta jornada s’emmarca en les activitats setmanals de celebració del Dia Europeu de les Llengües a Brussel·les.
El titular d’Educació de la Generalitat ha exposat la campanya institucional de promoció del valencià “Sempre teua. La teua llengua”, com a model de bones pràctiques de foment del valencià i un exemple a seguir per a la promoció d’altres llengües en el context europeu. En paraules del conseller Marzà: “Aquesta campanya està concebuda perquè tota la ciutadania valenciana sàpia que el valencià també és seu, el parle o no el parle, i que les llengües són vies d’entesa social i de coneixement”.
El responsable d’Educació de la Generalitat ha participat també en una taula redona per a exposar el model educatiu plurilingüe valencià, a la qual han assistit eurodiputats i membres de la Comissió Europea per a conéixer el model de primera mà.
En aquest sentit, Marzà ha comentat: “No és casualitat que siga des de Brussel·les des d’on us interesseu pels avanços en plurilingüisme que hem impulsat al territori valencià, ja que la riquesa cultural i lingüística ha sigut i continua sent el nexe d’unió de la diversitat que hi ha entre els ciutadans europeus”.
En la intervenció, s’ha destacat com l’escola ha de reflectir la realitat social, però també ha d’introduir les correccions pertinents per tal de conciliar l’interés general, la protecció dels drets lingüístics i les necessitats formatives en llengua estrangera d’una ciutadania valenciana internacional i oberta al món.
L’èxit de la Llei de plurilingüisme ha estat resumit pel responsable d’Educació en dues claus: “El pas d’un sistema educatiu fonamentat en la segregació a un sistema basat en la cohesió lingüística i educativa; així com l’aposta per la descentralització de la decisió de cada projecte lingüístic de centre”.
Respecte a la primera clau, el conseller ha explicat que “és ressenyable el profund caràcter social de què s’impregna la nova llei: les anomenades línies en valencià s’havien quedat estancades des de feia anys en menys del 30 %. Se’ns feia absolutament necessari revisar el model per a fer-lo créixer i per a donar-hi entrada a altre tipus d’alumnat, per tal de deixar de fer distincions que segregaven per llengua l’alumnat als mateixos centres educatius. Podem dir, d’una vegada per totes, que l’ensenyament plurilingüe és ja majoritari i hegemònic a les nostres comarques”.
Pel que fa al factor de decisió, s’ha explicitat que “la combinació de la Llei de plurilingüisme amb el decret d’admissió aprovat per la Generalitat fa que realment siguen les famílies les que puguen triar centre en igualtat de condicions i que tot l’alumnat es repartisca entre tots els centres, independentment de la seua condició social, llengua, religió o qualsevol altre factor”.
En aquest sentit s’ha recordat que “fins ara era l’administració educativa la que tenia les eines per a determinar quin era el projecte lingüístic de cada centre. Amb la nova normativa, s’apel·la al consens i a l’acord de les comunitats educatives”.
Dins dels percentatges mínims establits per a tots els centres educatius, són els consells escolars de cada centre els que, per una àmplia majoria de 2/3, poden determinar quin és el percentatge que més s’adapta a la realitat de cada comunitat educativa sense intervenció de l’administració educativa.
Cal recordar que amb la implantació de la Llei de plurilingüisme s’ha establit un mínim d’un 25 % d’horari lectiu en cada una de les llengües oficials i un màxim del 25 % en la llengua estrangera. La resta del temps, cada centre educatiu l’ha adaptat segons el seu propi context sociolingüístic.
A més, el model lingüístic educatiu configurat per aquesta llei garanteix que tot l’alumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca les següents competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència per a les llengües: en acabar els ensenyaments obligatoris, pel que fa a valencià i castellà, entre un B1 i un B2, i en la primera llengua estrangera, entre un A1 i un A2; en acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, pel que fa a valencià i castellà, entre un B2 i un C1, i en primera llengua estrangera, entre un A2 i un B1.
