El Paisatge protegit es convertirà en un paradís per a la fauna si aconsegueix mantenir un mínim cabal estable fins a la Mediterrània
Castellón Información
El Millars al seu pas pels termes municipals d'Almassora, Borriana i Vila-real torna a ser un riu autèntic gràcies a les pluges de l'últim episodi de gota freda del passat mes d'octubre i del temporal de llevant d'aquests dies de novembre. Els embassaments de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d'Arenós, i Sitjar a Onda, han arribat al límit de la seua capacitat d'emmagatzematge i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està duent a terme desembassaments tècnics. Aquesta circumstància provoca que el cabal del Millars al seu pas pel Paisatge Protegit de la Desembocadura gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, mantinga des de fa vora un mes un cabal d'aigua permanent i considerable.
Aquesta situació extraordinària no es produïa des de fa més d'1 any. De fet el més habitual és contemplar els últims 10 quilòmetres del riu amb un cabal d'aigua intermitent, principalment des del pantanet de Santa Quitèria fins a la depuradora d'Almassora, des d'on s'aboquen les aigües netes al llit del riu. Des d'ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a tindre un cabal mínim d'aigua. Normalment és freqüent veure sec i sense una gota d'aigua la confluència del Millars amb la rambla de la Viuda o l'assut de Borriana, també conegut com de les Revalladores. La gola sud del riu Millars ubicada entre els termes municipals de Borriana i Almassora també es troba oberta a la Mediterrània des de fa més d'1 mes. Aquesta circumstància està provocant canvis importants en les condicions ecològiques del riu. Per exemple espècies de peixos com les llises o els llobarros estan penetrant a més d'1 quilòmetre riu amunt de la desembocadura.
Una altra circumstància que pot afavorir considerablement la biodiversitat del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és l'entrada d'angules, els alevins de les anguiles (Anguilla anguilla), des de la Mediterrània cap a la gola sud aprofitant que el riu i la mar estan connectats. Les anguiles viuen als rius i desoven i moren al mar dels Sargassos, una regió de l'oceà atlàntic nord-americà. A partir d'eixe moment milions de larves nascudes dels ous de les anguiles inicien un extraordinari viatge transoceànic de més de 6000 quilòmetres fins a arribar als rius mediterranis com el Millars. L'arribada de les angules s'inicia al mes d'octubre i finalitza cap a la primavera. Però malauradament molts anys les angules troben tancada la desembocadura del Millars perquè el riu baixa sense aigua. Una altra circumstància important que aporta el Millars quan du aigua és la presència continua de llúdries (Lutra lutra) des de l'eixida de l'embassament del Sitjar fins a pràcticament la desembocadura. També aquests dies ha augmentat considerablement la presència de rapinyaires i d'aus aquàtiques com diverses espècies d'ànecs, polles d'aigua (Gallinula chloropus), fotges comunes (Fulica atra) i corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) d'entre altres.
Una aigua que mai es perd a la Mediterrània
A banda de les aus aquàtiques, els mamífers, els macroinvertebrats i els peixos d'aigua dolça un dels grans beneficiats d'aquesta situació és el mateix Mediterrani. El riu Millars està abocant de nou aigua dolça a la mar. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d'organismes marins. El riu Millars transporta sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. El fitoplàncton marí, éssers vius d'origen vegetal, s'alimenta de les sals minerals i alhora el zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d'origen animal, s'alimenta del fitoplàncton. En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l'aladroc i altres espècies que s'alimenten d'aquest zooplàncton com són els crustacis entre els que destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres. Per tant el riu Millars amb el seu cabal d'aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més pròxims al riu com són Borriana i Castelló.
