Noticias Castellón
domingo, 24 de noviembre de 2024 | Última actualización: 20:36

El dotzé i últim capítol de la sèrie documental del Millars se centra amb especial atenció en la seua fragilitat

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 36 segundos

Noticias Relacionadas

La peça fa un repàs pel present i sobretot el futur del curs fluvial més important de la província que ha de tindre aigua

Castellón Información 

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels Ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta el dotzé i últim capítol de la sèrie documental que ha servit per a promocionar els valors ecològics, paisatgístics, TURISME ORNITOL“GIC A LES LLACUNES ARTIFICIALSsocials, històrics i hidrològics del tram baix del riu més important de la província de Castelló. L'última entrega titulada 'Millars, un riu per al futur' s'inicia amb un breu recorregut des del naixement a la serra de Gúdar, província de Terol, fins a la desembocadura entre les poblacions de Borriana i Almassora. Però principalment el capítol se centra en els darrers 14 quilòmetres del riu Millars que formen el Paisatge Protegit de la Desembocadura. La nova entrega, amb un títol suggerent, fa un repàs detallat sobre cadascun dels assoliments que s'han aconseguit al paratge des de la seua protecció però també presenta amb detall tots els aspectes que falten aconseguir per a convertir la desembocadura del Millars en un riu per al futur. Aquesta artèria fluvial hi ha contribuït d'una manera incontestable al desenvolupament històric, social i econòmic de les ciutats més importants de la plana castellonenca. El desenvolupament econòmic d'Almassora, Borriana i Vila-real, les tres poblacions que acullen el tram baix del riu, es deu en bona part a les aigües del Millars. El capítol també recorda als antics pobladors fenicis, ibers i romans de jaciments importants ubicats al Paisatge Protegit com el Torrelló del Boverot (Almassora), Vinarragell (Borriana) i el desaparegut poblat de Vilafilomena (Vila-real).

Un riu amb futur ha de tindre aigua

L'últim capítol, para especial atenció en la fragilitat del riu Millars, ja que al seu voltant hi ha una forta pressió urbanística on viuen unes 700 mil persones repartides entre les ciutats més importants de la província de Castelló. També a les dos vessants s'estableix una indústria química, ceràmica i agroalimentària en constant creixement. Cal tindre en conter que una part
Javiment iber del TorrellÛ del Boverot d'Almassora-mindestacada de les aigües depurades dels milers de persones s'aboquen al riu Millars. Però el Millars al final del seu recorregut sol ser un riu sense aigua que necessita un mínim cabal ecològic per a estar viu. Aquest precisament és un dels aspectes més destacats que arreplega l'últim capítol. "Millars, un riu per al futur", arreplega les opinions de 8 persones coneixedores del paratge protegit que donen la seua opinió sobre el present i el futur del tram final del riu Millars. Així Enrique Font Jericó, president del Sindicat Central d'Aigües del Millars; Vicent Franch, periodista, jurista i escriptor; Joan Castany, president del Grup Au d'Ornitologia de Castelló, Pepe Vicent, president del Club de Surfers de Borriana; Yanina Maggiotto, presidenta de l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana; Vicent Vicent Paradells, educador ambiental i mestre jubilat; Toni Pitarch, professor jubilat de Geograrfia i Història i Creu Magarzo, educadora ambiental de l'Ajuntament d'Almassora, parlen de temes destacats com són el cabal ecològic del Millars, la importància de les aus, la contaminació del paratge amb els plàstics, la implantació del turisme ornitològic familiar, la importància de l'educació ambiental per al futur de la desembocadura i la conseqüència positiva que ha dut la creació del Paisatge Protegit.

12 capítols per a promocionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La sèrie està formada per 12 capítols d'entre 6 i 9 minuts de durada cadascun. Tots s'han emés amb una periodicitat mensual a través del Facebook, el canal de YouTube i de la pàgina web del Consorci riu Millars: www.consorciriumillars.com. També s'han pogut veure en les pàgines webs i el Facebook dels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Alhora el Consorci hi ha distribuït la sèrie documental a les televisions locals i comarcals de la Guarda del Consorci riu Millars alÁa acta infracciÛ-minComunitat Valenciana per a donar la màxima difusió al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Es tracta d'una sèrie documental transmèdia que ha permés la seua visualització des de qualsevol plataforma capaç de reproduir vídeos. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha pretés com a objectiu final donar a conéixer a la societat castellonenca i a la resta de ciutadans de la Comunitat Valenciana, els valors ambientals, socials i històrics d'un riu tremendament generós anomenat Millars que aporta riquesa paisatgística, històrica, arqueològica, ambiental i agroalimentària a la província de Castelló. S'han emés 12 capítols titulats: "El riu Millars, de Gúdar a la Plana", "El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars", "A cagar al riu!", "Volant pel Millars", "Les aus de la desembocadura del riu Millars", "El Millars: l'artèria vital de la Plana", "Els antics pobladors del Millars", "Els molins de la desembocadura del riu Millars", "Almassora i el riu Millars", "Vila-real i el riu Millars i "Borriana i el riu Millars" i aquest últim: "Millars, un riu per al futur". Tots estan disponibles a la pàgina web del Consorci riu Millars, al Facebook i també al canal de YouTube.