L’alcalde conta que ha hagut d’enfrontar-se a un judici que va guanyar en nom de l’Ajuntament, afirma que ara s’obrin dues possibilitats per a desbloquejar el cas, però serà el pròxim govern qui prenga les decisions. No obstant això, “i tot i que ens hem assegut a dialogar amb l'empresa, continua insistint en el cobrament de les quotes, arribant fins i tot a interposar al·legacions en el pressupost de 2018, però no ho fare perquè no està garantit que posen en marxa els serveis"
Castellón Información/S.N.
L'alcalde, José Benlloch, ha comparegut aquest divendres davant els mitjans per a donar compte de les dades i les conclusions arreplegades en una nova auditoria, vinculada a la presentada la setmana passada i el que ja detallava que s’havien desbloquejat 357 expedients i s’havien mantingut tres, Espai la Vila, Carretera d’Onda i Madrigal. El Programa d'Actuació Urbanística d’aquest últim, format per 16 unitats d’execució, ha sigut objecte d’anàlisi d’aquest nou estudi i segons Benlloch, “confirma que l'equip de govern de progrés, des de 2011, ha actuat amb prudència i responsabilitat, especialment en el cas concret del PAI Madrigal”.
L'alcalde, José Benlloch, ha assegurat que “el tema dels PAI és molt delicat, perquè abans es jugava a un desenvolupament del territori depredador i de casino i nosaltres, en arribar al govern en 2011, vam haver de prendre decisions per a donar una solució a molts empastres heretats, ja que ens podien causar moltes dificultats per al futur”.
Així, destaca que “hem anat actuant en tot el que hem pogut, de vegades pagant sentències, unes altres arribant a pactes i resolent contractes, però hi ha tres PAI que no hem volgut caducar, perquè tot i que la crisi va portar a la seua paralització, creiem que són necessaris”. Es refereix l’Espai la Vila (davant de Porcelanosa), l'entorn 
industrial de la Carretera d'Onda i el PAI Madrigal. Aquest últim és el que va sorgir l'any 2000 per a convertir aquesta zona, tradicionalment de masets, en àrea residencial per a aquelles persones que viuen tot l'any, dotant-la dels serveis adequats, com ara enllumenat, clavegueram o voreres. “Després d'adjudicar-ho a una empresa privada perquè cobrara les quotes als propietaris i s'encarregara de la urbanització, en 2005, moment en el qual hauria d'estar tot acabat, l'Ajuntament, en aquell moment capitanejat per Manuel Vilanova (PP) va decidir deixar passar el temps i no resoldre el contracte, tot i que no s'havia fet tota l'obra”, indica Benlloch. En aquest sentit, recorda que les empreses encarregades dels treballs ja no existeixen (Bancaixa i Lubasa formant una UTE) “en 2011 intentem contactar amb elles i els seus administradors concursals, però la situació d'inseguretat d'aquell moment, en plena crisi, ens va obligar a actuar amb prudència”. “Podríem haver représ el contracte, que els veïns i l'Ajuntament hagueren pagat les quotes i que les empreses hagueren desaparegut del mapa i ens quedàrem sense diners i sense obres”, afirma.
A més, assenyala que nombroses empreses s’han anat passant els drets d'urbanització i recorda que en 2013 una societat ho compra tot i informa l'Ajuntament. “Fins a una desena d’urbanitzadores s’han interessat.“Torna a generar-se una situació d'inseguretat pels problemes de l'empresa, que nomena un liquidador i el nostre objectiu era novament evitar que la gent pagara per a res”, explica. Per aquest motiu, Benlloch destaca que “l'auditoria ens dóna la raó i afirma que hem actuat de manera lògica i prudent”. No obstant això, l'empresa “emprén una guerra contra nosaltres i en 2016 planteja una reclamació exigint que passem les quotes i decidim no fer-ho”. “En aqueix moment ens van demandar i, ara puc dir-ho públicament: he hagut d'anar al jutjat a defensar els interessos de l'Ajuntament i dels propietaris i en 2017 se’ns va donat la raó”, manifesta el primer edil.
No obstant això, “i tot i que ens hem assegut a dialogar amb l'empresa, continua insistint en el cobrament de les quotes, arribant fins i tot a interposar al·legacions en el pressupost de 2018, la qual cosa es va desestimar sobre la base de diferents arguments jurídics”. Així, Benlloch reivindica que “fins que no estiga tot clar no farem ni un pas”. En aquest sentit, explica que actualment existeixen dues possibilitats per al desbloqueig de la situació: negociar amb l'urbanitzador per a redefinir l'acord o resoldre el programa i traure un de nou, “encara que ens podrien demandar i iniciar nous plets”. “A menys de dos mesos de les eleccions no em correspon a mi prendre cap decisió”, manifesta el primer edil, “ara mateix sembla que hi ha solució, però haurà de ser la pròxima corporació la que prenga les decisions pertinents”. “Jo em quede amb la consciència tranquil·la”, apunta i anuncia que “aviat convocaré una reunió de treball sobre l'auditoria amb les persones afectades per a informar de tot”.
Benlloch ha apuntat que l’empresa és la que va presentar les al·legacions als pressupost de 2018. “Per això vam tardar més en aprovar-ho i les vam anul·lar, amb la llei en la mà i un resultat judicial que ens avalava”.
Oficina d’atenció Madrigal
L’alcalde ha comentat que no ha pogut posar en marxa l’Oficina d’atendió del PAI Madrigal que estava pressupostada per falta de personal. “No hem pogut traure les places, només tenim a l’arquitecte tècnic, ens falta un enginyer i un arquitecte, aleshores quan puguen publicar les borses, la posarem en marxa, segurament dins d’aquest any i podrà assessorar els afectats, posar al seu abast solucions als propietaris de terrenys que volen construir la seua casa i que no poden perquè tenen dret a urbanitzar. Una alternativa podria ser optar per una casa de fusta, un sector en alça i que estar subjecte a modificacions i trasllats en un futur. També la possibilitat d’enllumenat i energia a través del sol. Totes aquestes opcions estan en fase d’estudi i podrien suposar una alternativa fins que hi haja una solució i els veïns tinguen per fi unes condiciones de vida dignes i uns serveis mínims, però el que mai farè serà passar unes quotes sense estar segur que gaudiran de voreres, enllumenat i clavegueram”, indica.
Execució
En el marge dret del PAI estan executades més d’un 94,2% de les deu unitats i en el marge esquerre, on hi ha sis, a penes hi ha res i en alguns casos només els projectes, aleshores el global suposa el 60%
