Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Els valencians, des de fa anys, tenim pocs motius d’alegria, potser per això encara som un poble bolcat en les festes, com ho demostren, ara mateix, les del Lledó a Castelló, les de Sant Pasqual a Vila-real o les de Santa Quitèria a Almassora, sense anar més lluny, tal vegada per oblidar que ha tornat a pujar l’atur i les perspectives continuen sent d’allò més dolentes.
Mentrestant, la caspa cultural continua marejant la perdiu: no importa la Identitat ni la Història, sinó les històries que donen vots. Per exemple, que sí que volem TV3 però que no ens furten la identitat de comunitat, una parauleta inventada ex professo amb l’Estatutet de 1982, quan Joan Reglà ja havia publicat, per exemple, Aproximació a la Història del País Valencià (L’Estel, 1968) o Joan Fuster El País Valenciano (Destino, 1962), en castellà, perquè durant el franquisme encara no s’havia creat, a València Cap-i-casal, la falsa polèmica del territori que fou Regne per obra i gràcia de Jaume I (1238) i deixà de ser-ho a partir d’Almansa (1707) i la desgraciada Guerra de Successió on, entre d’altres, es saquejà i cremà moltes viles com ara la mateixa Vila-real (12 de gener de 1706) o Xàtiva (juny de 1707), uns dies abans dels Decrets de Nova Planta implantant les Lleis de Castella al territori valencià que deixava de ser foral: no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país –canta, encara, el grup Al Tall...
També s’ha consolidat l’eufemisme la nostra llengua per evitar dir català (terme avalat per mil sentències del TSJ contra recursos casposos de la Generalitat), quan tots els historiadors sabem que és la llengua que ens va portar el nostre fundador Jaume I fins La Plana (on sempre ho hem tingut clar i hem enlairat, orgullosos, el Penó de la Conquesta) i amb la que els notaris de Tortosa redactaren els Furs valencians. I si, de tant en tant, s’usa el concepte Països Catalans per referir-se als territoris que històricament compartim les variants del català, tindríem l’equivalència castellana en conceptes com Hispanoamèrica i Latinoamèrica, ja que español s’usa com sinònim de castellà.
El concepte país, per la seua banda, no té ideologia, ja que és un territori que comparteix paisatge, climatologia, etc. en una unitat política i cultural (l’autonomia) i, a més, ja venia reflectit al preàmbul del primer Estatut. Però si els dirigents autonòmics prefereixen que optem per Al Jazeera abans que TV3, l’única cadena de televisió que emet totalment en la nostra llengua històrica, potser no és només el diputat Maluenda el que necessita medicar-se contra la Complexitis Ediposa...
