Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
En el segon aniversari del 15-M, un moviment d’indignació ciutadana integrat per una variada representació dels sectors socials contraris al pensament únic del neoliberalisme especulador i interventor de l’economia en favor de les grans multinacionals, el món torna a ser una selva. L’economia local ha mort a Espanya, però també el conjunt del teixit productiu europeu inicia el perillós camí de l’extinció.
Primer fou la bombolla financera i urbanística. Després els sobres, però no solament els de Bárcenas i l’opac finançament de partits i barons dels principals partits en el poder, no, no... Quants españolitos-de-a-pie no han cobrat, als darrers anys, hores extres en negre i sobrets a final de mes, per fer-se el xalet amb piscina o comprar-se el desitjat automòbil que, per cert, molts encara deuen?
La resposta és clara: els funcionaris, sobretot els de la sanitat i l’ensenyament, que ja als temps d’Aznar, quan aquest afirmava sense rubor allò de España va bien, van ser congelats salarialment, amb el vist-i-plau sindical, perquè la inspecció d’Hisenda ja no funcionava i els sobresous campaven pertot arreu, amb el resultat que tots sabem. Les arques de l’Estat són exhaustes.
La Unió Europea falla com una escopeta de fira, les fronteres s’han obert a l’especulació sobre tota classe de productes materials, financers i humans (amb un allau immigratori, en el cas d’Espanya, que no s’havia donat mai en la història, per instal·lar estrangers al vergonyós llistat dels milions d’aturats), mentre els capitals se’n van als innumerables paradisos fiscals incontrolats i vénen productes manufacturats tirats de preu, procedents dels paradisos laborals de la selva productiva (on regna l’esclavisme pur i dur, per l’absència d’una mínima legislació laboral o ecològica), envaint els mercats tradicionals i condemnant a tancar la petita i mitjana empresa, la botiga del cantó de tota la vida o l’agricultura i la ramaderia de proximitat.
Ja és de domini públic, gràcies al 15-M, als indignats i a les NNTT (que possibiliten la difusió de dades que no interessen molt al Poder), que 33 de les 35 empreses de l’Íbex 35 operen en paradisos fiscals. Per no parlar de l’alarma social que causen notícies com el desgraciat accident de Bangladesh, amb més de 300 víctimes mortals, conseqüència racional (causa–efecte) de les depredadores condicions laborals i salarials (28 euros al mes!) dels tallers de la misèria mundial on també operen, entre d’altres empreses made in Spain, cadenes com ara Mango, Inditex o El Corte Inglés... Marca España? Prou de broma: humanitzem la selva global descontrolada!
