La Confederació Hidrogràfica del Xúquer està duent a terme un desembassament tècnic des del pantà del Sitjar a Onda com a mesura de prevenció
Castellón Información
La Gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana torna a estar oberta a la mar un any després del seu tancament per falta d'aigua. Aquesta és una de les conseqüències positives que ha deixat la borrasca 'Glòria' unes setmanes després de la seua irrupció a la província de Castelló.
També els 14 quilòmetres del tram baix del riu tornen a lluir un cabal constant i vigorós d'aigua gràcies al desembassament tècnic de fins a 50 metres cúbics per segon realitzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) des del pantà del Sitjar a Onda. En aquesta ocasió la força i l'espenta de les aigües del riu Millars han trencat el cordó de dunar de cudols per la zona nord de la platja de les goles.
A hores d'ara el riu Millars arriba amb molta força la Mediterrània. Des de la platja de les goles, concretament enfront de la gola sud, s'aprecien els illots de pedres que s'han format a la mar a conseqüència de l'espenta del riu i de la força de les ones de la mar. Una de les primeres conseqüències de la nova arribada d'aigua dolça a la Mediterrània és una excepcional concentració de peixos a la desembocadura del riu Millars que reuneix a desenes de pescadors de canya i barques professionals.
Llobarros i oraes
Des de l'obertura de la gola la platja de la Pola registra diàriament desenes de pescadors a la captura de llobarros i orades, dues espècies molt preuades a causa de la seua saborosa carn. El llobarro, l'espècie més capturada aquests dies, acostuma a nadar per les costes rocoses i zones d'arenals. També solen penetrar per les aigües dolces dels rius com és el cas de la desembocadura del riu Millars.
Els pescadors concentrats aquests dies a la desembocadura els pesquen en la superfície, a molt poca profunditat, en el lloc on xoquen les aigües dolces del riu Millars amb les salades de la mar i on es crea moviment d'ones i es produeix escuma, una circumstància que agrada molt a aquesta espècie de peix marí. Cal tindre en conter que la borrasca 'Glòria' va provocar la fugida de milers d'espècies de les granges marines ubicades enfront de Borriana.
Pescadors professionals a poques milles del Millars
Els pescadors de canya no són els únics que s'estan aprofitant que el riu Millars baixe amb prou cabal d'aigua i estiga novament connectat amb la Mediterrània. Aquests dies s'estan veient davant la platja de la Pola i a unes poques milles de la desembocadura embarcacions de pesca professionals d'art menor de la modalitat de tresmall. Els tresmalls aprofiten les noves condicions creades per l'aigua del Millars en contacte amb la Mediterrània per a establir la seua zona de pesca. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d'organismes marins.
El riu Millars transporta sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. El fitoplàncton marí format per éssers vius d'origen vegetal s'alimenta de les sals minerals que transport el riu i alhora el zooplàncton marí format per éssers vius minúsculs d'origen animal s'alimenta d'aquest fitoplàncton. Es tracta d'una cadena tròfica perfecta que permet una gran biodiversitat mariana.
En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l'aladroc i altres espècies que s'alimenten d'aquest zooplàncton com són els crustacis entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres.
Per tant el riu Millars amb el seu cabal d'aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més pròxims al riu com són Borriana i Castelló.
Una desembocadura normalment tancada a la mar
El més habitual al llarg de l'any és contemplar els últims 10 quilòmetres del riu secs, amb un cabal d'aigua intermitent, principalment des del pantanet de Santa Quitèria fins a la depuradora d'Almassora, des d'on s'aboquen les aigües netes al llit del riu. Des d'ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a tindre un cabal mínim d'aigua. Normalment és freqüent observar sec el tram que discorre des de la confluència del Millars i la rambla de la Viuda fins a la depuradora d'Almassora.
