Noticias Castellón
lunes, 25 de noviembre de 2024 | Última actualización: 23:18

'La dona del 600' arriba al Teatre Principal de Castelló aquest diumenge

Tiempo de Lectura: 1 minutos, 49 segundos

Noticias Relacionadas

Està escrita i dirigida per Pere Riera i interpretada per Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas

Castellón Información

El Teatre Principal de Castelló presenta diumenge 16 de febrer a les 20.00 hores la funció 'La dona del 600'. Està escrita i dirigida per Pere Riera i interpretada per Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas.

'La dona del 600' és una comèdia àcida, amb alguns tocs costumistes i una ironia intel·ligent. La història que conta i els personatges que presenta tenen molta més profunditat del que sembla en un primer moment.

Tomàs és viudo, té més de setanta anys i el metge l'obliga a deixar el café, la llet, la sal i els greixos. Viu a soles i passa les hores sense fer res. Un dia la seua filla, Montse, li fa un regal inesperat: la maqueta d'un 600. Ella, que és metgessa en una ONG i passa molt de temps lluny de son pare, pensa que el regal mantindrà Tomàs entretingut, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tindre a casa durant tant de temps i que conduïa la seua dona, morta fa tres anys.

Tomàs té una altra filla i un net. La dèria d'aquesta reconstrucció crearà un conflicte familiar darrere del qual sura en tot moment la pèrdua de la mare. En les converses entre els personatges es reviurà un passat recent que encara no s'ha superat amb l'evidència del pas del temps, que ens canvia i acaba per fer-nos desaparéixer de manera inevitable.

Al llarg de l'obra assistim al distanciament i retrobament d'aquesta família, a la qual li falta el punt d'unió que representava la mare. Al cap i a la fi la família, qualsevol família és un suport evident en èpoques difícils.

'La dona del 600' és una comèdia amable, però profunda en molts aspectes i ens enfronta amb un present en el qual la problemàtica humana és la de sempre, ja que les grans preguntes sobre la vida, la mort o les relacions amoroses continuen sense respostes definitives.