L’actuació ha contat amb una inversió de 240.000 euros i ha estat realitzada pel consistori amb ajudes d'altres administracions
Juan José Benito / Castellón Información
Les obres de reconstrucció de la coberta del peiró del Real Santuari de la Verge de la Font de la Salut de Traiguera han estat finalitzades i l’Ajuntament està a la espera de l’evolució de la Covid-19 per inaugurar-les.
Una actuació que ha contat amb una inversió de 240.000 euros i realitzada per el consistori amb ajudes d’altres administracions, ha explicat l’alcalde Javier Ferrer.
La coberta de teula vidriada d’aquet peiró va ser destruït durant la Guerra Civil i aquesta actuació ha permet recuperar tot l’esplendor d’aquet indret que dona la benvinguda al Real Santuari de la Verge de la Font de la Salut.
Ferrer ha destacat que aquet santuari rep a l’any una mica mes de 10.000 visitants, “una xifra molt important para un poble com el nostre”.
Ara s’està buscant una data per poder inaugurar esta importat obra de recuperació del patrimoni local.
Historia del peiró cobert
El peiró o prigó cobert del Real Santuari de la Font de la Salut de Traiguera és el més espectacular del nord de la província.
Les set creus o peirons, al·lusius als Set Dolors de la Verge, assenyalaven el camí entre la població de Traiguera i el santuari. Eren peces de gran interès escultòric que la majoria foren destruïdes durant la Guerra Civil.
La gran creu de Vázquez (1598) era de tal magnificència que es va cobrir amb un enorme baldaquí a quatre aigües de teules vidrades, sostingut per robustes columnes dòriques i amb la cúpula interior profusament decorada amb motius vegetals i animals. És l’última de les set creus que a manera de peirons marcaven el trajecte des de Traiguera, recull la web de Turisme de Traiguera.
El motiu escultòric de la creu coberta situat sobre columna jònica acanalada, presenta, de cara a la població, imatge incompleta de la Trinitat (Tron de Gracia) a manera de benvinguda als pelegrins; de cara a l’ermitori, Déu pare subjectant a Crist. En el seu temps tot això formava un notabilíssim conjunt, únic en el seu gènere. El baldaquí va ser utilitzat durant les guerres com a refugi dels tresors del Santuari i la població.
