Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Quan resulta que se parla de fracàs escolar i no de l’alt nivell acadèmic dels joves aturats, ni se comenta, a penes, el fracàs d’una ciutadania amb molt pocs coneixements sobre el funcionament del sistema democràtic, perquè tampoc no s’ha pogut explicar massa a les escoles, ni en les millors condicions, a banda de l’impresentable exemple que donen i han donat els “nostres” (?) representants polítics, des d’aquella transició tan pactada des de dalt i tant ben venuda als de baix... a molts ens venen ganes de desconnectar, perquè és estiu i les lletres del duet Bárcenas - Rajoy, o del seus guionistes respectius, ens recorden les cançons dels germans Pimpinela.
Quan arriba l’estiu a les platges de Castelló és hora de fer turisme, però, sobre tot, de fer turisme musical. Divendres passat vaig participar, amb un grup d’amigues i amics, al Feslloch de Benlloch, un festival de música en català que, amb més de 10.000 assistents, ha esdevingut el més important dels que se celebren en la nostra llengua a les comarques de Castelló. Organitzat per Escola Valenciana i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benlloch, ha experimentat un gran creixement als darrers anys, degut al bon ambient i a l’extraordinària acollida dels veïns que han comprovat com anaven pujant els ingressos del municipi a cada convocatòria anual perquè, a més, el festival és una bona ocasió per promocionar els pobles d’interior de la Plana Alta. Com ho és l’Aplec dels Ports que la setmana que ve arriba a Morella en la seua XXXV edició.
Però si tornem a la costa, aquest dijous -com tots sabeu- comença el F.I.B. a Benicàssim, després de l’odissea viscuda amb els pros i contres que suposa l’organització d’un esdeveniment de tanta repercussió internacional, com demostra la puntual arribada de milers de joves britànics que ja porten uns dies tatuant-se la pell, a poc a poc, amb el colorit salmó del sol mediterrani. Però Benicàssim juga doblement en l’aposta pel turisme musical, ja que d’ací un mes escàs el Rototom Sunsplash, festival de reggae que enguany arriba al 20é. aniversari, rebrà Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau en 1992, que participarà en el Fòrum Social del festival com un reclam més per atraure clientela de totes les edats, ideologies i gustos musicals.
Però no ens oblidem de l’Arenal Sound a Borriana, on des del dimarts 30, fins el primer diumenge d’agost, podreu gaudir d’un ample espectre musical, si ja heu adquirit les entrades -perquè s’han esgotat-, que va des de Manel, un grup que ha aconseguit posar-se al number one estatal cantant en català, encara que a molts us semble estrany, fins grups espanyols de música flamenca, britànics d’avantguarda i tot un ample ventall eclèctic de la música més fresca i jove del moment.
Diuen els experts que les dècades de crisi són fèrtils en èxits musicals i aquesta sembla que va de bo encara que, alguns, per allò de la cronologia, sempre ens quedarem amb la dels vuitanta i els Dire Straits de Mark Knopfler (Brothers in arms: premonitoris del duel Bárcenas-Rajoy?).
Però, com a Castelló, ara mateix, tenim la millor i més variada música, les platges amb més banderes blaves i l’interior més bonic i menys massificat, haurem d’aprofitar tot allò el bo que hi ha, esperant més transparència, més democràcia i millors infraestructures que potencien el turisme i l’estreta teranyina productiva de casa nostra.
