‘Ningú sense la seua ració diària’ és un projecte que dignifica el procés de compra de les famílies necessitades
‘Ningú sense la seua ració diària’ és el projecte d’una empresa formada per Kilian Zaragozá Mora i Josevi Villarroig Claramonte que tracta de facilitar el procés de donació d’aliments a través d’una app mòbil i d’un tòtem físic als supermercats (per ara, el projecte ha gaudit de la confiança del supermercat Consum) per una banda, i també, tracta de dignificar a les persones que necessiten acudir al Banc d’Aliments: “Ajuda a no estigmatitzar a les persones que han d’anar al banc d’aliments a pel menjar de forma física”, narra Mora mentre assegura que l’objectiu és aconseguir que una persona puga comprar de forma digna. Aquesta empresa compta amb el suport de la Universitat Jaume I, el Banc d’Aliments de Castelló, la Diputació de Castelló i la ja esmentada cadena de supermercats. De fet, les properes pases que pretèn donar aquesta empresa és expandir-se a altres dos supermercats Consum de Castelló: el del passeig Morella i el de Rafalafena.
Tàrsila Galdón/Castellón Información
“La intenció és continuar escalant a través de les distintes cadenes, ja tenim dues prou importants a nivell nacional interessades”, assegura Kilian Zaragozá i matisa que la qüestió és expandir-se amb més acords i negociacions: “a ciutats més grans com Madrid, Barcelona, Bilbao, València Alacant…”. Tota aquesta explicació és la que ha realitzat un dels creadors del projecte a les distintes persones que hui han acudit al Consum del carrer Herrero arran la visita de la Vicepresidenta de la Diputació de Castelló, Patricia Puerta.
Ambdós impulsors han explicat com ja fa quatre anys que treballen en el projecte i que en principi, aquest havia de llençar-se en juny, però: “es va posar en marxa el 11 d’agost a causa de la pandèmia”, explica Kilian Zaragozá Mora. Amb tot, ja es va fer una prova pilot amb el Banc d’Aliments de Castelló mitjançant una plataforma crowdfunding per conscienciar a la gent, ja que la Covid-19 ha agreujat el problema (ja estructural) de la falta d’aliments. “Hem estat treballant amb la Federació del Banc d’Aliments Nacional per abaratir costos i alleujar l’esforç econòmic de les cadenes d’alimentació”, narra Mora.
El procés de donació de Patricia Puerta
Patricia Puerta, la vicepresidenta de la Diputació, ha visitat aquest projecte amb el que la Diputació col·labora, ja que ha atorgat a ‘Ningú sense la seua ració diària’ un total de 8.000 euros.
Puerta, qui ja era usuaria de l’aplicació, ha donat aliments de forma telemàtica amb un total de 21 euros i després, ha gaudit d’una experiència virtual per veure de quina manera la seua donació ha facilitat el procés de logística. La vicepresidenta ha dedicat paraules d’admiració als dos protagonistes, qui s’han sorprès per la gran rebuda que ha tingut el projecte encara que, en realitat, no han fet quasi campanya de comunicació: “en els primers 15 dies hem recollit 4.000 euros, estem al voltant d’unes 500 donacions i el 50 % dels donants es registren”, ha explicat Mora.
Un cop Patricia Puerta ha gaudit de l’experiència de ser donant, tant els representants de les entitats, com els mitjans de comunicació i els dos creadors, han entrat al Consum del c/Herrero per tal d’aprofundir en aquesta experiència solidària, ja que els Codi Qr del projecte es troben repartits per tot el supermercat.
Aquest projecte està gaudint d'una gran rebuda per part de la societat, ja que la mitjana de donacions està en set euros i això és quasi el doble de la quantitat mitjana que una persona donant realitza físicament.
Com funciona exactament ‘Ningú sense la seua ració diària’?
Pot ser siga una mica complex imaginar-se com funciona aquest projecte, però en realitat, és molt senzill. Kilian Zaragozá Mora explica que Patricia Puerta ha utilitzat un dels canals d’entrada (l’app o bé, el tòtem) per fer la seua donació. Així doncs, la persona donant pot crear una cistella virtual de forma simbòlica: “Ho fem així perquè les persones s’adonen que en la seua donació, altres persones ho poden bescanviar per productes reals”.
Aquestos diners, després, es dipositen directament al compte bancari de l’entitat social (en aquest cas, el Banc d’Aliments de Castelló), qui emet unes targetes moneder amb una quantitat determinada de diners. Per exemple, en breus es repartiran 80 targetes de 50 euros que el Banc d’Aliments de Castelló repartirà entre les famílies que ho necessiten. “D’aquesta manera, aquestes famílies tenen una targeta valorada en 50 euros per anar a qualsevol supermercat Consum”, es mostra més que satisfet Mora.
Però aquest, és sols una part del projecte, ja que els creadors tenien un gran repte per davant: la falta de confiança per part dels donants
Com combatre aquesta falta de confiança? Els donants tenen dret a tres recompenses. Això sí, la donació ha de ser superior als cinc euros:
- El primer benefici és poder gaudir d’una experiència virtual (com ha fet Patricia Puerta) per veure la millora del procés logístic que el donant acaba de fer gràcies a la seua aportació. En aquesta experiència, el donant és un aliment i comprova el viatge que realitza en l’antic procés per arribar, per fi, a la seua destinació. “L’objectiu és que els donants vegen com en 20 segons es pot fer una donació digital que arriba directament al compte bancari del banc d’aliments sense fer cap esforç físic”, assegura Mora.
- La segona de les recompenses és que la donació es pot desgravar. En aquest cas, Patricia Puerta ha demanat un justificant de donació i a final d’any, la vicepresidenta hauria d’acudir al Banc d’Aliments perquè s’ho reconeguen i s’ho desgravaren.
- La tercera de les recompenses és que amb tota aquesta plataforma, el donant pot conéixer tota la traçabilitat dels seus diners. La vicepresidenta té ara un codi de donació que pot introduir en la seua app per tal de comprovar en quin punt estan els seus diners (si en el compte Bancari, si els seus diners ja s’han convertit en targeta o…): “una persona ja els ha utilitzat en el Consum de, per exemple, Castelló”, matisa el creador del projecte.
Sense cap mena de dubte aquest és un projecte innovador i el més important, social, que ha sigut capaç de combatre moltes de les problemàtiques que hi havia en les recollides d’aliments: l’estigmatització social, el sobrecost logístic o ja, directament, la comoditat que ja atorguen les anomenades tecnologies. I Castelló es planta com la ciutat que ha vist nàixer aquest bonic i tan necessari projecte.
