Portaveu de Més Llibertat UJI: "Volem fer una gran reivindicació, que no sols es quede en el món universitari"
En 2018 la connexió ferroviària entre Castelló i Vinaròs estava d'enhorabona: s’afegien 12 trens més que connectaven el nord de la província. Aquesta era una reivindicació històrica, concretament, 30 anys demanant eixe augment de serveis. Però el 2020 ha atemptat contra aquesta fita i durant l’Estat d’Alarma es va reduir el servei de trens en el nord de la província. Amb tot, aquesta reducció és comprensible per a la Unió d’Estudiants Valencians (Universitat de València) i per a Més Llibertat (Universitat Jaume I). Però… i ara? Ara ja ha arribat la nova normalitat i també les classes i el treball: “El que volem és que es complisquen les promeses de que no hi hauria cap mena de modificació en l’oferta de trens”, informa Nicolàs Ospina, portaveu de Més Llibertat UJI.
Tàrsila Galdón/Castellón Información
Actualment sols connecten el nord de la província cinc trens: “va tornant molt lentament”, assegura Jordi Curto, portaveu de Trens Dignes al Maestrat i continúa: “Primer teniem dos trens al dia i ara en tenim cinc al dia”. Ja s’ha anunciat que per a la setmana que ve hi hauran sis, però clar: “són insuficients per a les demandes de la comarca”, assegura el portaveu de la plataforma.
Cal tenir en compte que la Universitat Jaume I no comença les seues classes fins el 28 de setembre, però la Universitat de València ja ho ha fet (hui, concretament). El resultat? “tinc companys que em diuen que la gent viatja de peu i no hi ha distància de seguretat”, informa Ospina i amb to irònic afegeix: “tot en un context en el que ens plantegem si saludar-nos o no en el colze per seguretat”.
Quins són els principals problemes que arrosseguen els trens?
Primer que tot, Jordi Curto assegura que caldria recuperar tot el servei: “per altra banda el tema de les incidències, que és una lluita històrica perquè es produeixen continus retards i cancel·lacions”. També la veu d’Ospina es mostra d’acord amb aquesta afirmació: “potser el 40 % de les vegades hi hagin aquesta mena d’incidències”.
Nicolàs Ospina: "Tinc amics que es compren el bo de viatge i paguen el regional per un servei de rodalies”
Per altra banda, el preu també es planteja com una de les principals reivindicacions d’ambdós col·lectius. Des de Trens Dignes al Maestrat s’explica que es paga per un servei regional quan s’està fent un servei de Rodalies: “tècnicament no es pot anomenar així perquè supera la dstància del nucli de València”.
Ospina, de fet, informa que de València a Castelló són (amb el Carnet Jove) 4,50 euros (més o menys una hora i quart). Mentre, de Castelló a Vinaròs són sis euros 55 minuts: “Tinc amics que es compren el bo de viatge i paguen el regional per un servei de rodalies”.
Per què no reivindicar abans?
En aquest cas, el portaveu de Més Llibertat UJI informa que no volien saltar al buit sense tenir proves. Després del primer diumenge de movilització universitària cap a València, ja ho tenen més que comprovat: “saturació i gent de peu”, ressumeix Ospina, qui es mostra contundent: “Volem fer una gran reivindicació, que no sols es quede en el món universitari”.
Voluntat de col·laboració entre associacions?
No és cap mentida que ja existeixen moltes plataformes d’aquesta índole: Trens Dignes al Maestrat, Indignats amb Renfe… i sí, l’estudiant de la UJI informa que estan oberts a col·laborar amb tothom: “ens pareix il·lògic que cadascú vagi per la seua banda”. De fet, i com abans afirmava aquest portaveu, els serveis de tren no sols afecta al món universitari, també a totes les persones que necessiten moure dins de la província.
Desde Trens Dignes al Maestrat també ho tenen clar: “ara més que mai cal evidenciar la carència del servei”, assegura Jordi Curto, qui també matisa que cal pressionar des de tots els àmbits: “des de les universitats, el Consell de l’Estudiant o la gent usuària”.
En aquest sentit, Nicolàs Ospina explica que el comunicat que han llençat juntament amb la plataforma de València té com a objectiu (si el Ministeri no reacciona a les seues reivindicacions) llençar un escrit en el registre del Congrés dels Diputats: “aconseguir el suport de les dues universitats per aconseguir una resposta de l’òrgan competent”.
Quines són les conseqüències d’aquesta falta de serveis?
Nicolàs Ospina trasllada a l’altra banda del telèfon una sarcàstica carcallada: “alçar-se molt prompte i passar molt de fred i arribar molt tard a casa i passar molta gana”, perquè: “al final és inviable i la situació t’aboca a viure a la ciutat en qüestió”.
Potser, aquest siga el gran drama que amaga aquesta problemàtica: “això genera una despesa enorme tenint en compte la situació que vivim”. I molts cops el cotxe no és una opció perquè molta gent universitària o no té cotxe (a causa de les seues circumstàncies personals) o: “ja és buscar-te un grup d’amics amb cotxe”.
