És necessari estudiar en major profunditat si aquesta exposició es deu a un component específic o a una mescla de components de la contaminació
Castellón Información
Una anàlisi realitzada per la investigadora de la Universitat Jaume I, Juana María Delgado-Saborit, al costat de diversos experts de la Universitat d'Exeter, la University College London, la Universitat de Bristol i Public Health England conclou que l'exposició prolongada a la contaminació de l'aire pot contribuir al deteriorament cognitiu i la incidència de la demència en les persones majors, així com a la reducció de la consciència espacial.
L'estudi, titulat «A critical review of the epidemiological evidence of effects of air pollution on dementia, cognitive function and cognitive decline in adult population», s'ha publicat en accés obert en la revista Science of the Total Environment i suposa una revisió actualitzada de la literatura científica sobre la relació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica i el rendiment cognitiu, l'acceleració del declivi cognitiu, el risc de desenvolupar demència, canvis en la morfologia cerebral i neuroinflamació. Concretament, s'han avaluat 69 estudis epidemiològics publicats entre 2006 i 2019.
«L'evidència científica suggereix que l'exposició prolongada a la contaminació de l'aire pot contribuir al deteriorament cognitiu i la demència en les persones majors i també és probable que reduïsca la seua consciència espacial, és a dir, la capacitat de comprendre el moviment dels objectes que ens envolten. No obstant això, no trobem evidència científica clara que la contaminació de l'aire afecte negativament altres funcions cerebrals, com la memòria, la capacitat d'atenció o les habilitats del llenguatge», explica la investigadora del grup d'Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica de l'UJI.
En els estudis analitzats es van utilitzar diversos mètodes per a estimar l'exposició crònica a la contaminació atmosfèrica, com ara models de proximitat (per exemple, la distància a la carretera més pròxima), les concentracions de contaminació preses en el lloc de monitoratge més pròxim o models geoestadístics, entre altres. Els resultats del rendiment cognitiu es van avaluar utilitzant diferents proves neuropsicològiques, mentre que per al diagnòstic de la demència es van utilitzar bases de dades de salut o registres mèdics.
Encara que les proves examinades indiquen una associació clara entre l'exposició crònica a la contaminació atmosfèrica i la reducció de la cognició global, l'acompliment en les habilitats visuoespacials i el risc de desenvolupament de la demència, els estudis no són concloents quant a quin contaminant està més estretament associat amb aquests efectes adversos sobre la cognició, a causa de la diversitat en el disseny dels estudis i els contaminants analitzats.
En aquest sentit, Delgado-Saborit assenyala que és necessari estudiar en major profunditat si aquesta exposició associada al declivi cognitiu i la demència es deu a un component específic de la contaminació atmosfèrica o a una mescla de components de la contaminació urbana i si també juguen un paper determinant altres factors relacionats amb l'urbanisme com el soroll, l'estrés, l'exposició a la llum artificial a la nit, l'accés deficient als espais verds, el sedentarisme o la dieta desequilibrada.
