Aquests ocells fan parada en terres castellonenques i utilitzen l'espai per a criar a partir de les próximes setmanes
Castellón Información
Novament el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana es transforma una primavera més en un espai on fan parada i fonda centenars d'aus de desenes d'espècies provinents de diversos països africans o de territoris del sud de la península Ibèrica on han passat l'hivern i han pogut alimentar-se sense problemes. La majoria són xicotetes aus passeriformes però també altres grups com els anàtids, les camallongues, les rapinyaires i les limícoles.
Durant les últimes setmanes els guardes rurals han pogut observar un ampli catàleg d'espècies d'aus que estan de pas al paisatge protegit o s'utilitzaran per a criar a partir de les pròximes setmanes. Per exemple s'ha constatat la presència de dues espècies de rapinyaires com són un arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i una àguila serpera (Circaetus gallicus). La primera segurament estava a l'espai fluvial per a alimentar-se i la segona en migració cap al nord. Pel que a les limícoles els guardes rurals han pogut constatar la presència d'almenys sis corriols menuts (Charadrius dubius). Una espècie que utilitza la platja de les goles per a establir els seus nius i dur endavant la cria.
També han observat una xivita (Tringa ochropus) i dues xivitones (Actitis hypoleucos). També han observat fins a quatre cames llargues (Himantopus himantopus). Des de fa uns anys és cada volta més habitual la presència dels picaports o rovellats (Plegadis falcinellus), una au que ha recolonitzat Espanya en els darrers anys i ha establit colònies de cria importants a les maresmes del Guadalquivir. La guarderia ha pogut comptar fins a 30 exemplars a la desembocadura del riu Millars.
Pel que fa al grup de els anàtids han constatat la presència d'un ànec cullerot (Anas clypeata), un xarxet comú (Anas crecca) i un xarrasclet (Anas querquedula). Altres espècies que també han passat aquests dies per diversos indrets del paisatge fluvial han sigut un colltort (Jynx torquilla) en migració i nombrosos exemplars d'abellerols (Merops apiaster) que faran els nius al paratge i centenars d'exemplars d'oronetes (Hirundo rustica), avions comuns (Delinchon urbicum) i falzies (Apus apus) que utilitzen el paratge per a alimentar-se.
Fa pocs dies que acaba d'arribar una de les espècies de ribera amb un dels cants més bonic que poden escoltar-se a la vora de rius, rierols i altres zones humides. Es tracta del rossinyol (Luscinia megarhynchos). Aquesta au de ribera llueix un dels cants més elegants d'entre totes les aus que canten a la vora de zones fluvials. Una altra de les espècies més boniques que viuran aquests mesos a la ribera del Millars és l'oriol (Oriolus Oriolus), una au molt cridanera amb el plomatge groc daurat que fa un cant aflautat inconfusible.
Fins a 200 espècies d'aus
Al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars s'han comptabilitzat fins a 200 espècies d'ocells. La desembocadura del Millars, entre Almassora i Borriana, la platja de les goles, les llacunes artificials, l'entorn de l'Ermita de Santa Quitèria, la ruta botànica i el Termet de Vila-real s'han convertit en espais privilegiats per a l'observació d'aus durant tot l'any. Cadascun d'aquests espais pot proporcionar als aficionats i experts ornitòlegs, observació d'aus diferents. El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha apostat des de l'inici de la conservació del paratge pel turisme ornitològic familiar, de fet els visitants trobaran al llarg dels últims quilòmetres de la desembocadura diversos observatoris de fusta per a gaudir de les aus en llibertat.
Els 14 quilòmetres en línia recta de Paisatge Protegit des del pont de la CV-10 o autovia de la Plana fins a la Mediterrània atresoren tres llocs importants per a l'observació de les diferents espècies. El primer espai és el bosquet fluvial que creix als dos marges del Millars entre l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real i l'ermita de Santa Quitèria d'Almassora. En aquest lloc és fàcil escoltar i amb paciència observar espècies d'aus riberenques com són per exemple l'oriol (Oriolus oriolus) o el rossinyol (Luscinia megarhynchos). La ruta botànica del Paisatge Protegit que s'inicia al molí de l'Ermita i finalitza al peu de Santa Quitèria recorre un esplèndid bosquet de ribera ocupat per nombroses aus que trien aquests ecosistemes per a passar la temporada de cria. El segon lloc per a gaudir de l'observació són les llacunes artificials ubicades al marge esquerre del riu Millars, al terme d'Almassora. Aquest espai artificial que s'ompli gràcies a l'estació depuradora d'aigües residuals d'Almassora s'està convertint en un lloc extraordinari per a l'observació de l'avifauna. L'espai disposa de dos torres d'observació de fusta des d'on es pot obtenir una bona visió adequada de les tres basses. La més antiga i alta està entre la segona i tercera llacuna i la més nova es troba al costat de la Senda Verda, una ruta que connecta el paratge de Santa Quitèria amb la Mediterrània. A les llacunes és prou fàcil veure espècies aquàtiques habituals com la fotja comuna (Fulica atra), el cabusset comú (Tachybaptus ruficollis) o el collverd (Anas platyrhynchos).
Amb un poc de sort i de paciència també es poden observar d'altres més rares com és el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que és una au emblemàtica de la desembocadura que va estar a punt d'extingir-se a mitjan segle passat. Des de l'observatori també es pot arribar a observar alguna espècie lacustre com el gomet (Ixobrychus minutus), l'oroval (Ardeola ralloides), la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el trist (Cisticola juncidis). La tercera zona adequada per a observar aus aquàtiques són les Goles del Millars, ubicades entre les poblacions d'Almassora i Borriana. En aquestes llacunes naturals formades en la desembocadura es poden observar pràcticament les mateixes espècies que a les llacunes artificials d'Almassora, però amb l'al·licient afegit que també és fàcil veure altres espècies marines com la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i el corriol menut (Charadrius dubius).
