El primer edil remarca l’aliança amb la societat civil, la recuperació d’allò nostre i els serveis essencials i els més de quatre milions “imprevistos” que s’han destinat a lluitar contra la Covid. L’alcalde assegura que la ciutat ha avançat molt, però queda molt encara per fer” i fa balanç d'una dècada des de la seua arribada a l'alcaldia, amb el primer govern en coalició en 2011, i apunta les línies mestres del futur, que es definirà de la mà de la societat amb la reactivació del Fòrum Vila-real 2030
Castellón Información/S.N.
L'11 de juny de 2011, l'alcalde de Vila-real, José Benlloch, va prendre possessió per primera vegada del càrrec, gràcies a un acord de govern a quatre bandes inèdit fins aleshores: PSPV-PSOE, Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida. Just quan es commemoren 10 anys, Benlloch ha fet aquest matí balanç d'una dècada del seu goven a Vila-real i ha traçat les línies mestres del futur de la ciutat, que el primer edil vol definir de la mà la societat civil a través de la reactivació després de la pandèmia del Fòrum Vila-real 2030.
L’alcalde ha recordat que en 2011 l’atur era de prop d’un 24% i l’endeutament estava disparat. “Voliem recuperar l’Ajuntament per als veïns, i ho hem fet, amb més de tres milions en convenis amb la societat civil. En aquells moment estava segrestat per a beneficiar a uns pocs. A més de treballar per la defensa d’allò nostre, la recuperació de serveis essencials, davant el desmantellament existent.
“El balanç d'aquests 10 anys no és, ni molt menys triomfalista. Hem avançat molt en aquesta dècada, però també és cert que queda molt per fer; més encara que a l'inici de la present legislatura a causa de la covid-19. No obstant això, quan va arribar la corporació del canvi a Vila-real en 2011, ens vam trobar una situació de crisi molt semblant a la que vivim ara i vam aconseguir eixir. No sols ho aconseguirem també ara, sinó que, després d'aquests 10 anys avançant junts, estem en millors condicions per a renàixer”, ha assenyalat Benlloch, qui ha demanat als vila-realencs “paciència”. “No serà fàcil, perquè la situació econòmica municipal és molt delicada, però farem tot el possible perquè afecte el mínim a la ciutadania”, puntualitza.
L’herència de l’urbanisme
En un desdejuni informatiu amb els mitjans celebrat en el recentment rehabilitat Gran Casino, Benlloch ha repassat algunes de les principals accions empreses en aquesta última dècada, marcada profundament per la gestió del passat. “Hem avançat molt i, si no ho hem fet més, és per haver hagut de gestionar una hipoteca, l'herència que ens va deixar el Partit Popular, que fins i tot hui continua llastrant de manera gravíssima la ciutat”, incideix. Aquesta “hipoteca” descansa sobre tres potes: el deute, l'urbanisme i la solució a les infraestructures abandonades i sense viabilitat en 2011. “La situació del deute que ens va llegar el PP és gravíssima. Aquell préstec de 20 milions subscrit en 2010 per a balafiar i fer-se fotos va disparar el nivell d'endeutament fins a superar el 70%. Hui, hem pagat ja més de 20 milions d’aquell préstec i ens queden encara altres vuit més, entre principal i interessos. Malgrat això, en aquests 10 anys hem treballat molt per reduir el deute, però el pagament continu de sentències i contingències urbanístiques heretades -aquesta mateixa setmana, 1,4 milions més ferms- ens ho està posant molt difícil”, denuncia el primer edil.
L’alcalde ha puntualitzat al respecte de l’urbanisme, que un nou PGOU, com planteja l’oposició, arruinaria a la ciutat, donaria pas a l’especulació i paralitzaria l’activitat agrícola.
En concret, Benlloch xifra en 32 milions d'euros la quantitat pagada fins ara en sentències, convenis i altres contingències urbanístiques heretades dels governs del Partit Popular. “La gestió d'aquesta herència urbanística no s'ha limitat a pagar; hem invertit molt de temps i esforços a negociar amb propietaris per a reduir al mínim els pagaments, defensar-nos judicialment perquè l'impacte sobre els comptes fóra el menor possible i treballar per canvis legislatius i moratòries que ens donaren alleujament i vies de solució a aquesta crisi urbanística”, detalla l'alcalde. A aquestes accions, a més, se suma una política de cirurgia urbanística i la modificació del PGOU, en tràmit, per a donar eixida al problema dels aprofitaments provocat “per la gestió nefasta sobre el territori practicada pel PP durant anys”.
“Durant aquests 10 anys, hem gestionat el passat, però també el present i el futur de la ciutat”, puntualitza l'alcalde. El desbloqueig i viabilitat d'infraestructures abandonades com la piscina del Termet, pavelló Melilla, BUC, CTE, el Convent, Palau de Justícia, s'ha emmarcat en la definició per a Vila-real d'un projecte de ciutat, compartit amb la ciutadania en aliança amb la societat, sobre la base de quatre marques -de la Ciència i la Innovació, Educadora, de Congressos, Festivals i Esdeveniments i de la Salut i l'Esport- i una economia diversificada, centrada en les persones, en la generació d'oportunitats i en la construcció d'una ciutat líder. En aquest camí, destaquen accions com la instal·lació de les universitats a la ciutat, la millora contínua del Termet, per al qual s’està preparant un segon pla de millora, la recuperació del patrimoni, a més de la creació de la Fundació de Sant Pasqual o la dotació d'infraestructures, com la ronda Sud-oest, la rehabilitació de Gran Casino i Tagoba, CEM, pavelló Campió Llorens, l'aulari del Carlos Sarthou o els futurs quart institut i centre de salut de Torrehermosa, entre molts altres.
Respecte a altres projecte paralitzats com el Molí la Vila, Benlloch ha manifestat que va tindre un cost en el seu dia i que requereix un manteniment “però ara està tancat ja que estem cercant un projecte adequat. Van aprofitar el Pla de la Diputació per a la rehabilitació i si no haguerem actuat hui estaria en terra ”. I en relació als antics Jutjats, ha assegurat que la intenció de traslladar Tresoreria, Recaptació i Economia a l’edifici continua vigent. “Volem optar a projectes europeus per a la seua remodelació, però ens faria falta avançar 500.000 euros que podríem obtindre via préstec”, ha indicat.
“Tot això ho hem aconseguit de la mà de la ciutadania, i malgrat haver hagut de gestionar dues crisis duríssimes -la del deute del PP i la de l'urbanisme del PP- a les quals ara hem hagut de sumar també la crisi de la pandèmia”, agrega Benlloch. En aquest punt, l'alcalde incideix en què la covid-19 “ha colpejat a Vila-real el triple que a altres ciutats”. “Hem hagut de destinar quatre milions d'euros imprevistos a ajudar els nostres a eixir d'aquesta crisi i posarem tot de la nostra part per a continuar fent-ho, malgrat la greu situació econòmica municipal, perquè entenem que aquest és el moment d'acostar el muscle tots pels nostres comerços i la nostra gent”, incideix Benlloch. El primer edil ha destacat que Vila-real només ha perdut 200 llocs de treball durant la pandèmia.
“Els vila-realencs, com hem fet sempre, superarem junts les adversitats. És el moment de renàixer i de mirar a la Vila-real que volem de cara al 2030 i ho farem, com sempre, de la mà de la societat”, avança l'alcalde. En aquesta línia, Benlloch ha anunciat la reactivació del Fòrum Vila-real 2030 que, després de més d'un any de pandèmia, preveu recuperar l'activitat i l'organització de jornades la pròxima tardor. “Tenim molts projectes en marxa i en ment per a continuar treballant junts per la Vila-real del 2030. Per a consolidar el pas d'una ciutat industrial i llauradora a una ciutat, amb cor de poble, industrial, llauradora i de serveis, innovadora, inclusiva i sostenible”, conclou.
