L' Ajuntament de Castelló ha presentat les línies del que serà el Pla General els propers anys. Un Pla que recull una extensió de més de 6,4 milions de metres quadrats que seran destinats a sectors de nous desenvolupaments per a activitats econòmiques (4,2 milions de metres quadrats) i residencials (2,14 milions de metres quadrats). A més basa el seu creixement urbà en criteris com la delimitació prèvia de la infraestructura verda per a aconseguir que els nous desenvolupaments proposats siguen compatibles amb la conservació i millora dels entorns
Castellón Información
El nou Pla General de Castelló recull una superfície de més de 6,4 milions de metres quadrats que seran destinats a sectors de nous desenvolupaments per a activitats econòmiques (4,2 milions de metres quadrats) i residencials (2,14 milions de metres quadrats). L'Ajuntament de Castelló va remetre a la Comissió Territorial d'Urbanisme la proposta de Pla General Estructural aprovada en el ple extraordinari del passat 28 de juny que preveu un total de 6.407.880 metres quadrats de sòl per a nous desenvolupaments.
L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que el nou Pla General que defineix l'urbanisme de la ciutat per als pròxims 20 anys "s'ha basat en criteris de sostenibilitat del territori i, al mateix temps, possibilita el desenvolupament econòmic i social". "Es tracta d'un nou planejament que dóna resposta a les necessitats de sòl residencial, industrial i terciari, promovent el seu ús racional, sostenible i realista per a avançar cap a una ciutat més moderna, inclusiva, sostenible, ordenada i vertebrada", ha apuntat.
En aquest sentit, el Pla General basa el seu creixement urbà en criteris com la delimitació prèvia de la infraestructura verda per a aconseguir que els nous desenvolupaments proposats siguen compatibles amb la conservació i millora dels entorns; l'adequació de les superfícies de creixement a les necessitats reals, d'acord amb la població esperada (tant en ús residencial com en l'industrial i terciari); i la voluntat d'aconseguir una ciutat compacta, amb unes vores urbanes definides i cures, que configuren una façana de qualitat i una adequada relació amb el sòl agrícola que l'envolta. Per això, per exemple, s'han situat els creixements residencials en el costat oest de la ciutat actual, per a procurar el 'cosit' dels serrells i implantacions disperses en aqueixa part del territori, enllaçant amb les zones urbanitzades del raval universitari.
També s'ha millorat la preservació de la zona de transició entre el nucli urbà i la franja litoral, evitant la implantació de noves infraestructures que generen un efecte barrera.
Respecte al sòl urbà i urbanitzable residencial, s'han definit les vores urbanes i els espais de transició entre usos per a aconseguir la seua integració. I, pel que respecta als sòls industrials previstos, s'han potenciat els grans nuclis industrials situats al sud i a l'oest del terme municipal i, com a sector logístic, els terrenys confrontants al Port de Castelló.
"Sobre la base d'aquests criteris, en el nou Pla General ha previst com a àrees de nou desenvolupament un total de 6,4 milions de metres quadrats, 4,2 d'ells per a activitats econòmiques", ha explicat el regidor d'Urbanisme, José Luis López. "És un pla que s'ha plantejat amb l'objectiu de satisfer les necessitats socials i econòmiques de la població actual i futura sense comprometre ni perjudicar la conservació dels recursos naturals i els valors ambientals de la ciutat", ha explicat.
"El Pla General de Castelló fa una aposta pel desenvolupament logístic i industrial, i el fa com a manera de potenciar l'activitat econòmica que crea llocs de treball", ha explicat el segon tinent d'Alcaldia, Ignasi Garcia. L'edil ha recordat que "el govern progressista de l'Acord de Fadrell i el govern del Botànic han reservat més sòl per a aquests usos del que marcava l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana definida pel PP". Garcia ha destacat que "som conscients que això és el que necessita Castelló i la seua àrea metropolitana per a ser el motor econòmic de les comarques del nord".
El tercer tinent d'Alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que "el nou Pla General promou un creixement residencial i econòmic sostenible i ordenat de la ciutat, amb una previsió real, que no genera falses expectatives que en el passat només van servir per a degradar el territori i la ciutat a nivell urbanístic". "Ara impulsem un planejament compacte i inclusiu, que posa en el centre les necessitats de la majoria de la ciutadania respectant la riquesa i valors mediambientals", ha afirmat. Navarro subratlla que aquestes noves directrius urbanístiques, a més, "se situen en l'estratègia de recuperació postcovid i adaptació a la transició ecològica que estableix la Unió Europea i obrin una oportunitat per a activar nous sectors econòmics a través de la rehabilitació, les energies renovables i la conservació del territori"
