Ha recordat que les competències per a desenvolupar aquestes polítiques recauen directament en Presidència de la Generalitat
Castellón Información
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamat hui que es garantisquen i prevegen les solucions tècniques i legals necessàries perquè les comunitats que vulguen activar processos de reciprocitat o emetre en els seus territoris canals d'altres autonomies amb vincles històrics o lingüístics, puguen fer-ho. Mulet ha vingut insistint al Govern central en mesures per a fer-lo possible, i este, en reiterades respostes parlamentàries, sempre ha dit que no contempla dotar de més múltiplex per a fer-ho possible, però que no posa cap impediment perquè puguen emetre televisions autonòmiques veïnes dins del sistema disponible. L'administració central ha deixat ben clar que la competent és la valenciana.
“Madrid per tant no posa obstacles al fet que l'administració autonòmica faça realitat la reciprocitat de mitjans, una cosa ben regulada i factible, de manera que qui té les competències és la responsable de donar una resposta a aquesta petició cultural històrica”, ha assenyalat el portaveu al Senat.
Mulet ha recordat que les competències per a desenvolupar aquestes polítiques recauen directament en Presidència de la Generalitat. “Demà mateix es podria signar un acord per a fer possible les emissions de les televisiones públiques de les Balears, Aragó i Catalunya al País Valencià i perquè À Punt es poguera veure en aquestes CCAA; o bé rescatant els canals valencians cedits a cadenes privades de nul·la qualitat, o bé comprimint el senyal dels canals existents en el múltiplex, com ha optat Baleares.
Per al representant de la coalició valencianista, “ara toca centrar-nos en l'espai radioelèctric i els múltiplex. Per a això tan sols és necessària la voluntat política perquè tècnicament és possible” i ha demanat “menys demagògia amb què els continguts estàn tots accessibles en l'hiperespai i més coherència amb els tractats que signa el país, perquè les llengües amb menys parlants corren el risc de desaparèixer de l'oferta de les diferents plataformes i suports de manera irremeiable, fins que acaben extingint-se”.
Per a Mulet “cada dia que passa mentre es fa negoci amb l'espectre, augmenten les limitacions tècniques per a planificar múltiplex addicionals i fer possible l'arribada de televisions de comunitats autònomes pròximes i amb vincles culturals”, a les quals no es va poder donar resposta en tots els casos amb l'actual regulació de la TDT.
Des de la coalició lamenten la poca ambició del Govern en la digitalització dels mitjans i les preferències del Govern central, que escolta més a les empreses de telecomunicacions i els seus comptes, que als drets dels ciutadans a la informació i a la qualitat. “El Govern ha de recolzar de forma decidida la creació audiovisual en les diferents llengües de l'Estat, projectes i continguts comuns i Presidència donar ordres perquè es puguen veure aquests canals en l'oferta televisiva”, ha afegit.
Mulet ha reiterat una vegada més, que si no es veu TV3, IB3 o Aragó TV al País Valencià, és perquè qui té les competències no vol, és a dir, el PSOE. “Técnicamente és molt fàcil, econòmicament insignificant i legal al 100%. Madrid ens obri una porta, que no és la ideal, però que si soluciona de moment l'apagada. Costa entendre que el departament autonòmic amb competències per a poder fer-lo efectiu, en més cinc anys no haja presentat cap avanç. Desde el PSOE no es vol fer possible aquesta reciprocitat per a continuar mantenint el seu privilegiat “xiringuito” mediàtic alimentat amb diners públics. Sembla que no els agrada que es vegen noves televisions, que no poden subvencionar amb diner públic valencià i no els faran propaganda. No els interessa”.
Des de Compromís s'ha reiterat que resulta increïble que es puguen veure desenes de canals de tota mena, emetent en castellà i les cadenes públiques, que emeten en valencià tot o part de la seua programació, encara que siga testimonial en el cas aragonès, no es puga veure en el territori valencià. “No solament ens preocupa per la normalització de la nostra llengua, també perquè creiem que, si en les comunitats veïnes que comparteixen llengua amb nosaltres, acostumar-se a veure a À Punt seria una carta de promoció del nostre territori brutal, del qual es veuria beneficiat un dels nostres motors econòmics com és el turisme”, conclou.
