Noticias Castellón
viernes, 22 de noviembre de 2024 | Última actualización: 22:28

l'UJI analitza l'ensenyament universitari en anglès en les disciplines d'humanitats, ciències socials i de la salut

Tiempo de Lectura: 2 minutos, 17 segundos

Noticias Relacionadas

L'estudi tracta sobre la rellevància dels marcadors interpersonals en les pràctiques d'interacció multilingüe 

Castellón Información

La doctoranda de la Universitat Jaume I Lucía Bellés Calvera ha defensat la tesi doctoral amb menció internacional titulada «Multilingual Education: A Contrastive Analysis in Humanities, Social Sciences and Health Sciences» i dirigida per la professora Begoña Bellés, del Departament d'Estudis Anglesos.

L'estudi aporta llum sobre la rellevància dels marcadors interpersonals en les pràctiques d'interacció multilingüe impartides en l'educació superior. L'evidència es pot utilitzar en futurs programes de formació del professorat per a donar suport a experiències productives d'aprenentatge integrat de continguts i llengües (AICLE), que impliquen l'adquisició de continguts curriculars a través d'una llengua meta, i fer una difusió eficaç de les polítiques lingüístiques institucionals entre l'alumnat universitari.

La metodologia de l'estudi ha permés arreplegar una mostra significativa de les pràctiques multilingües realitzades a l'aula universitària de l'UJI. Les dades s'han recollit des de diversos instruments de recerca: entrevistes a professorat gravades en àudio, seminaris i classes AICLE, rúbriques d'observació, qüestionaris per a estudiantat i proves de nivell.

Les entrevistes al professorat universitari posen de manifest les preocupacions tant d'aquest col·lectiu com dels aprenents sobre l'enfocament AICLE, que inclouen un domini de la llengua anglesa, l'ansietat i la necessitat d'iniciatives de formació del professorat. Les dades obtingudes de les enquestes finals de l'estudiantat revelen que està satisfet amb la seua experiència d'aprenentatge d'idiomes, especialment el pertanyent a l'àmbit de les ciències de la salut. Així mateix, quan es tracten qüestions actitudinals relacionades amb l'aprenentatge de coneixements disciplinaris a través d'una llengua estrangera, no es mostra cap objecció en els àmbits de Turisme i Medicina. D'aquestes enquestes es conclou que caldria prendre mesures destinades a la difusió de les polítiques lingüístiques institucionals.

Les similituds i diferències observades entre les ciències socials i les ciències de la salut no només es limiten a les entrevistes, enquestes i proves de nivell realitzades amb el propòsit d'aquest estudi, sinó també a la interacció a l'aula. Els resultats indiquen que no hi ha una gran bretxa entre les classes i seminaris AICLE assignats a les branques d'humanitats i ciències socials. Hi ha una tendència subtil del professorat d'Història a produir una gamma més àmplia de marcadors interpersonals en les conferències AICLE. També s'ha il·lustrat que els trets metadiscursals són més nombrosos en les ciències de la salut, on els intercanvis comunicatius es produeixen a un ritme més elevat. De fet, a l'aula de Medicina s'han mostrat produccions notables d'alumnat i professorat.