El mític grup de pop català actuarà els propers 7, 8 i 9 de juliol al Feslloc i desvetllen altra data: 21 de maig a les Trobades d'Escola Valenciana en Parcent (Marina Alta)
Escoltar Diamants (Halley Records, 2022), el nou disc de Els Catarres és trobar-te amb un vell amic o amiga que té moltes coses noves a contar. Però parlem d’una molt bona amistat, d’eixe tipus de relació que per molt de temps que passe, absolutament res ha canviat. Just una reflexió molt pareguda eixia dels llavis d’un dels integrants de Els Catarres, d’Èric Vergés, en el Jardí dels Sentits de la Universitat Jaume I, un dels racons amb més encant de Castelló de la Plana: “quan et fas gran te n’adones de les persones que aguanten molt de temps al teu costat i que, al final, són diamants”.
El Sant Jordi Club de Barcelona, el Festival Strenes de Girona, el Cabró Rock, el Festival Cruïlla, l’Abella Rock i el Feslloc: no està gens malament la rebuda després de tres anys de silenci discogràfic…
Èric Vergés: Els promotors i els que organitzen els festivals han comptat molt amb nosaltres i a més, la feina del management que s'ha fet és molt bona i estem molt contents.
Teniu por que el vostre públic en certa manera, ja no estiga, malgrat haver passat tant sols tres anys?
Èric Vergés: Doncs... no ho sé, no et puc contestar perquè no ho sé encara. Penso que sí que hi haurà gent que haurà passat pàgina, però hi haurà molta gent que no i hi haurà gent nova que s'incorporarà. Està per veure. El disc està agradant, estem rebent bons inputs de la gent i hem de tenir tota l'esperança del món.
Per ara, només baixeu per ací gràcies al Feslloc, els propers 7, 8 i 9 de juliol: valoreu visitar-nos més cops?
Roser Cruells: Baixem el 21 de maig a les Trobades d'Escola Valenciana al concert que es farà a Parcent a la Marina Alta. Estem molt contents i jo especialment, perquè l'altra meitat de família és de la Marina Alta i estic molt contenta de poder estar allà uns dies, llavors, sí que baixem unes quantes vegades més, però encara no ho podem anunciar.
El videoclip de ‘Diamants’ està dirigit per Pau Berga i rodat íntegrament a València, com va sorgir aquesta sinergia?
Roser Cruells: Al Pau Berga ja el coneixiem de fa molt de temps i també li hem seguit la pista. Vam pensar que necessitàvem un videoclip que representés la cançó d'una manera molt estètica i de seguida ens va venir al cap Pau.
El 26 de novembre va sortir Diamants, què em podeu dir estilísticament d’aquest disc cuinat a foc lent?
Èric Vergés: Musicalment hi ha molta evolució, sobretot en aquest disc. Hem tingut molt més temps per donar-li voltes i afegir-li moltes més capes de producció: per fer, desfer, tornar a mirar-nos-el, tornar-lo a agafar, incorporar noves cançons... Ens fem grans, les lletres ho reflecteixen i la música també, però seguim sent nosaltres... la nostra música és molt 'lluminosa' perquè sempre té un punt molt positiu.
La pandèmia, en certa manera, ‘vos va ajudar’ en el procés de creació de Diamants?
Roser Cruells: Ens ha ajudat perquè necessitàvem fer un disc que poguèssim dedicar-li molt de temp. El que ens ha donat la pandèmia és això, hem entrat fins a quatre cops a l'estudi, quan normalment entrem una vegada: hem fet tot el disc, l'hem tornat a desfer, l'hem tornat a fer... i hem tingut el temps suficient com per acabar les cançons i tenir temps d'escoltar-nos-les durant unes quantes setmanes per veure què necessitàven d'extra.
Èric Vergés: "El repte d'un grup de música professional inclòs quan no és professional és conviure amb gent durant moltes hores. I si a més a més, és professional, que comporta a gent que s'està guanyant la vida i tot plegat, és una empresa"
Després de tant de temps, coneixereu molt bé al vostre públic: us ha afectat a l’hora de composar?
Èric Vergés: Mmm... Ni una cosa ni l'altra. Fas les cançons pensant en que les escoltaran altres persones, no? Jo penso que mai escrius realment per tu, intentes escriure perquè primer de tot t'agradi a tu, però també penses que pot agradar als altres, és un equilibri.
Molts hagueren dit que sí, que sí que composen per a ells...
Èric Vergés: Sí, però és mentida, no? Perquè tu no composes per tu. Per què? Per tu sol? A la teva habitació i t'escoltes a tu mateix? Si tens molt d'ego, tal vegada sí... jo penso que sí hi ha un punt que ho fas per tu, però ho fas per mostrar-ho a la gent.
Roser Cruells: Clar, però jo tampoc crec que sigui un exercici d'ego, no? Fer alguna cosa artística per tu mateix? Al final és una cosa de...
Èric Vergés: Ja tenim un debat aquí
Roser Cruells: Totes les expressions artístiques també les fas per calmar les teues inquietuds emocionals, mentals i les que tinguis, no? Vaja, el gran compositor del grup és l'Èric, però ell té, pobre, la gran ombra que en som el Joan i jo, que som uns pesats.
Èric Vergés: No sé com definir-ho, jo crec que ho fas per tu, però també per mostrar-ho als altres. Si tu vius en una illa deserta i estàs tu sol... fas art per tu sol? Bueno, suposo que sí, per tenir companyia d'alguna forma estranya, però no té sentit, l'art si no és compartit no és res.
Per satisfer les teues pròpies necessitats... moltes persones utilitzen l'art com un canalitzador d'emocions
Èric Vergés: Però si vius del teu art, vols que el vegin, l'escoltin i el consumeixin, no?
Jo crec que aquí està el tema!
Èric Vergés: Llavors, aquí està el tema, si tu ets un artista que et guanyes la vida fent música, vols que la gent escolti la teva música i dir que només ho escrius per tu és una mica absurd, penso jo, no sé, igual m'equivoco.
Canviant de tema, després de 10 anys junts Els Catarres haurà sigut un exercici de convivència brutal…
Èric Vergés: I tant que sí. Però el repte d'un grup de música professional inclòs quan no és professional és conviure amb gent durant moltes hores. I si a més a més, és professional, que comporta a gent que s'està guanyant la vida i tot plegat, és una empresa. Per això primem un equip on hi hagi una afinitat, que tinguem una amistat, perquè no podem estar treballant amb gent que veiem més que a les nostres famílies
Quines són les vostres cançons preferides de Diamants?
Èric Vergés: Molt difícil, és com preguntar quin fill t'estimes més. Òbviament sempre és el primer, però... és broma, és broma. Depèn del moment, és molt difícil, no sé, pasa palabra.
Roser Cruells: Jo aquesta setmana ha sigut 'Haurà valgut la pena viure' i la passada fou 'Diana'
Tu també depens del moment
Roser Cruells: Sí, sí, totalment.
Tinc entès que tu odies molt 'Tintin'...
Roser Cruells: Sí...
Èric Vergés: Sorolls desaprobatoris
Roser Cruells: Ara m'estic reconciliant una mica
Com ha canviat la indústria musical catalana?
Èric Vergés: Crec que s'ha obert molt i hi ha molta més gent fent música en català, però em dóna la sensació i pot ser m'equivoco, perquè és una apreciació molt personal, que no hi ha un relleu generacional molt marcat: de qui vindrà després, de quins seran els grups d'aquí 10 anys.
Si se'm permet la reflexió, jo crec que això va passar aquí quan deixaren de tocar grups com Obrint Pas, la Gossa Sorda, Orxata...
Èric Vergés: A dia d'avui sí que veig els grups importants que marquen tendència, però jo estic pensant més d'aquí cinc anys vista.
Roser Cruells: Sí, sí, jo també tinc aquesta sensació.
Èric Vergés: Esperem equivocar-nos amb la nostra percepció, que no hi hagi aquesta atomització d'estils, perquè és important que hi hagin grups amb cert èxit, que arrosseguin aquest gran públic que tal vegada no anirien a un concert molt específic de música urbana.
