Regidoria de Joventut ha presentat junt amb al grup d'investigació de sociologia DESiRES de l'UJI un estudi que servirà per elaborar el II Pla de Joventut
L'Ajuntament de Castelló ha presentat hui el nou estudi sobre la joventut de Castelló, encarregat per la Regidoria de Joventut al grup d'investigació de sociologia DESiRES de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I (UJI). El regidor de Joventut, Jorge Ribes, i els professors de Sociologia de l'UJI coordinadors del treball, Mercedes Alcañiz i Vicente Querol, han detallat l'informe-diagnòstic sobre la joventut de Castelló, elaborat a través de 707 enquestes a joves d'entre 16 i 34 anys realitzades entre novembre i desembre del 2021. Aquesta radiografia, que compara i actualitza la que va sorgir de l'estudi de 2017, servirà per a l'elaboració de l'II Pla de Joventut de Castelló.
"Un dels principals objectius que teníem en matèria de joventut durant aquesta legislatura era actualitzar el diagnòstic dels i les joves. Un estudi que ens ajuda a conéixer la realitat i a elaborar polítiques públiques adequades a les necessitats de la gent jove de Castelló", ha explicat Ribes. "Creiem que calia conéixer com ha afectat la pandèmia a la joventut de Castelló, en termes de com ens relacionem, com ens associem, quines preferències o aficions tenim i quines perspectives de futur", ha ressaltat. "Amb les conclusions a la mà, podrem ara traçar una estratègia d'acció en el nou pla de joventut", ha incidit Ribes.
L'informe, detallat en la presentació de hui pels professors Alcañiz i Querol, realitza una anàlisi soci-demogràfic i de models de convivència de la joventut; la seua presència en el sistema educatiu i en el laboral; el temps dedicat a l'oci, el consum i l'esport; la seua participació en associacions i la seua ideologia política; la dedicació a les noves tecnologies; les situacions de violència i les addiccions. A més, inclou una referència al benestar subjectiu i a les perspectives de futur.
Les principals conclusions que llança l'estudi són que cada vegada hi ha menys joves (en l'estudi de 2006, la joventut entre 16-34 anys representava el 32% de la població de Castelló, en 2017 va baixar al 21,3% i en 2021 va ser del 21,1%) més diversos en els seus models de convivència i emancipació, i amb discontinuïtats en les seues trajectòries de vida. A més, s'ha detectat que cada vegada hi ha menys joves treballant i més estudiant i treballant al mateix temps; i que hi ha una major qualificació de la població jove. La precarietat en el mercat laboral se centra sobretot entre les joves, qui són, a més, les que més fan treballs de cura i domèstics. Quant a les violències a la ciutat, es dona un increment de les situacions detectades; sent la física la més habitual entre els xics i la sexual per a les xiques. I respecte al coneixement i valoració dels serveis municipals de joventut, el 25% de les persones enquestades afirmen conéixer-los; i les activitats més valorades són el cinema a l'aire lliure, les concursos, les activitats culturals i musicals i l'Escola de Segona Oportunitat.
En referència als consums culturals, es mantenen, amb un increment de la lectura i un descens en l'assistència a les sales de cinema. La dinàmica fent ús d'internet i xarxes és creixent, destacant la pujada en compres en línia, notícies i sèries. I en oci relacional, dos de cada tres joves ixen per la ciutat almenys diversos dies a la setmana, i la pràctica del botellot a casa augmenta des de 2017, mentre disminueix fora de casa; i en les dues pràctiques disminueix l'edat dels qui les practiquen. Respecte al consum de substàncies, puja l'edat d'inici en totes (excepte alcohol i tabac); i baixen els consums en la majoria de substàncies.
Una altra de les conclusions és que augmenten les pràctiques esportives; i destaca la major incorporació de les dones a l'esport, amb una concentració en les modalitats centrades en el gimnàs i la carrera.
En l'autopercepció ideològica trobem, des de 2017, un desplaçament cap a l'esquerra de les joves i una dretització dels joves homes. A més, en general, les dones estan més mobilitzades. L'adhesió al feminisme, la igualtat de gènere i la lluita contra la crisi mediambiental i el canvi climàtic és molt alta segons els resultats de l'enquesta.
A més, i malgrat les dificultats materials percebudes i la visió d'un futur pitjor que el dels seus pares i mares, les expectatives de futur es puntuen favorablement (7,08).
