La mostra, que realitza un repàs sobre la història de la lletra escrita, s'inaugurarà divendres que ve, dia 2 de setembre, a les 19 hores al CMC la Mercè
L'exposició ‘Entre pensar i sentir. Un itinerari cal·ligràfic’ de l'artista borrianenca Ester Gradolí obrirà la programació cultural de l'Ajuntament de Borriana d’aquesta temporada. Divendres que ve, dia 2 de setembre, a les 19 hores al CMC la Mercè, tindrà lloc la inauguració de la mostra que fa un repàs sobre la història de la lletra escrita.
La intenció d'aquesta mostra és doble. D'una banda, l'artista vol donar a conèixer la gran riquesa estètica, la varietat de formes de lletres que hi ha darrere de la cal·ligrafia occidental mitjançant còpies de models històrics i, d'altra banda, intenta mostrar com els models històrics poden derivar en formes personals i en treballs expressius en traure-les del seu context i fer-ne ús amb un esperit contemporani.
L'artista considera aquests treballs, segons les seues paraules, com "el resultat d'un viatge cal·ligràfic en què em vaig embarcar fa uns anys, en descobrir que existia la possibilitat d'aprendre una disciplina que creia perduda o, almenys, inaccessible per a mi... Aquest és un itinerari personal, en què he procurat que els estils més importants estiguen reflectits en la mostra”.
En aquesta línia, ha expressat que l'elecció d'un manuscrit o d'un altre “l'he fet partint d'aquestes lletres, usant-les a la meua manera. I també vull que siga un itinerari per a compartir, una proposta de viatge i de descobriment en què, per descomptat, es pot eixir de la ruta marcada i buscar el camí propi".
La forma de les lletres està en sintonia amb les formes estètiques del seu temps. Així, les formes redones i sòlides de les esglésies romàniques són les mateixes que es troba en l'escriptura carolíngia i, quan aquestes esglésies es converteixen en catedrals, també ho fan les lletres gòtiques, ja que aquestes s'estilitzen i canvien l'arc de mig punt per l'arc apuntat.
Quan en el Renaixement la cultura gira la mirada cap als clàssics grecs, la lletra gòtica es perd i deixa escriptures basades en les romanes. Això no passa al nord d'Europa, on el protestantisme suposa una escissió cultural, escissió que es veu en la pervivència de la lletra gòtica a Alemanya fins al segle XX.
Aquests són només alguns dels exemples del que conta la cal·ligrafia, no sols a través del significat de les lletres sinó també de les seues formes, com és el món a cada moment.
