Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Fa setmanes Borriana va ser notícia en algunes cadenes de televisió per la brillant idea del nostre regidor de Via Pública, Javier Perelló (que per cert porta des dels temps de la OJE vivint de la política), d'instal·lar uns tests d'un metre de llarg perquè els veïns de Borriana no puguen entrar els seus cotxes sinò han pagat el corresponent gual de les seves cotxeres. L'Ajuntament de Borriana porta setmanes instal·lant aquestes jardineres amb plantes en les portes dels garatges que no han sol·licitat el gual permanent. El primer carrer va ser el de Santa Bàrbara, remodelat fa poc i al qual es va eliminar la vorera i només es permet la circulació a veïns. Els veïns que no han demanat la placa s'han trobat de la nit al dia amb un test instal·lat just a la meitat de la seva porta amb la finalitat de que no puguen entrar o eixir els seus vehicles.
Encara que puga semblar surrealista, és cert, als nostres magnífics no se'ls ocorre res millor que anar posant tests pels carrers, ací pose ú, allí un altre, com si d'un joc d’escolars es tractés. La gràcia de les jardineres va funcionar com a reclam per a eixir a les televisions, poques vegades eixim, però una vegada hem eixit i hem fet el ridícul, llevem-les. La broma dels tests ix car, 226 euros cada jardinera, perquè en la majoria dels casos eixen més cares les jardineres i les plantes que el propi pagament dels guals pels veïns, més del doble del que costa un gual costen les jardineres.
Com pagem poc per l'Impost de Circul·lació de Vehicles, ara, l'Ajuntament de Borriana vol que aquells que tinguen un garatge i per les circumstàncies de la via poden entrar en ell sense cap problema paguen com tot fill de veí, això és filar encara més prim, doncs en molts carrers de Borriana on passa això viuen persones majors i amb uns recursos més aviat escassos. En aquells altres carrers on no cap ni una jardinera perquè s'impedeix el pas a vianants s'ha optat pel bolardo, més rústic i dur, i sobretot més masculí.
L'objectiu del Magnífic no és un altre que l'intentar recaptar d'on siga, les arques municipals estan buides i cal intentar treure diners, encara que siga a costa d'unes butxaques cada vegada més netes dels veïns. Per si això fos poc, ara, es pretén treure una ordenança de guals, on tots i cadascun dels veïns de Borriana que tinguen una porta més gran del normal, és a dir que per ella puga passar un cotxe pague el seu corresponent gual, i sinò ho fa, jardinera tindrà, a més es contempla en l’ordenança que els veïns dels Poblats Marítims puguen treure's un gual semestral, però coses de la vida no per als veïns i residents al nucli urbà de Borriana que també passen sis mesos al poble i els altres sis a la mar o la muntanya.
Tot això, només té una explicació, els diferents governs del PP a Borriana han saquejat els comptes municipals, han gastat més del que han pogut ingressar, s'han endeutat fins als màxims possible i els ingressos s'han vist reduïts, per tant hi ha un desfasament i cal buscar diners de baix les pedres. Si durant tot aquest temps haguessen fet bé els compters i no haguessen gastat tant en festes i saraos el poc que hi havia, un altre gall ens cantaria, i sobretot, si algú s'hi hagués callat i no hagués ficat la gamba en la Paperera, doncs segurament aniríem millor i la nostra economia no estaria demanant auxili.
Així és com en aquests moments estem eixint a les televisions, no per les nostres brillants idees, sinó tot el contrari per fer dels text, jardineres i bolardos un mitjà de salvació de la pàtria, millor dit de Borriana, major ridícul impossible; però ja sabem des de fa temps que per a alguns el ridícul es cobra, va inclòs en el traje de regidor i, per això segueixen en política sense cap vergonya.
