Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Diumenge passat vaig assistir al soterrament d'un familiar, ho vaig fer per acomiadar-me del meu oncle. Vaig entrar a l'església i vaig haver d'escoltar les ximpleries que en aquests casos solen dir els capellans, allò que més em va cridar l'atenció va ser la forma que tenen d'interpretar el perdó, només Déu pot perdonar, només ell i ho fa perquè coneix com ningú a l'individu que cal perdonar. En sentir això vaig entendre moltes coses de les quals estan passant últimament en aquest Estat d'hipòcrites, corruptes i cabrons.
Clar sentint al capellà durant el seu sermó ú pot arribar a entendre, mai comprendre, perquè en aquest Estat hi ha tant cabró, xoriço i lladre solt, si al final només cal esperar el perdó del Santíssim perquè tanta ximpleria. Ara comprenc perquè aquesta dreta que ens governa actua de la forma que ho fa, si només han de rendir comptes davant Déu perquè complicar-se la vida en altres menesters, perquè donar la cara i explicacions davant dels ciutadans; davant dels aturats, davant dels estudiants, dels treballadors, dels malalts, els dependents, els xiquets i de les dones.
Perquè ara resulta que els que ens governen l'han pres amb les dones, primer van ser els treballadors i aturats, després els estudiants, més tard els pensionistes i ara les dones. Ara la croada és contra la llibertat de la dona, contra la llibertat de decidir si es vol ser mare o no, ara és contra elles. I el que no saben o no volen saber és que no es pot imposar a una dona un repte que desborda a moltes famílies, el tindre un fill.
Els que condemnen l'avortament i exalten el valor sagrat de la vida, (la dreta fatxa espanyola i l'Església Catòlica de les Croades, la Inquisició o la Guerra dels Trenta Anys), són els mateixos que retallen salaris i pensions, deixen sense casa a moltes famílies, suprimeixen ajudes a les persones discapacitades i dependents, són els mateixos que retallen drets socials i laborals, són els mateixos que venen armes a països que violen sistemàticament els drets humans, són els mateixos que retallen les ajudes a la fam i al progrés als Estats en vies de creixement. Aquests mateixos són els que han començat la seva guerra particular contra les dones. De moment, han aconseguit que les dones es troben en una situació de menors d'edat, amb el seu cos marcat per lleis que neguen la seva autonomia personal i menyscaben la seva dignitat.
L'Església Catòlica segueix exercint un poder nefast en la vida política espanyola. Igual que el retorn de la religió a les aules com a matèria avaluable, la reforma de la llei de l'avortament és un nou cop de l'Església. Ni la UCD, ni el PSOE, ni menys ara el PP han sabut separar i posar a cadascun en el seu lloc, així ens va, i com diuen pel carrer “con el clero hemos topado”. Per als catòlic, l'Església és una institució il·luminada per la voluntat divina i el Papa la seva màxima representació. Per a la resta dels mortals, només és una institució creada per una part dels humans, que intenta imposar la seva raó i no respecta la llibertat de les persones, doncs considera que les seves conviccions són valors absoluts i universals, sembla més una secta que un cant a l'alliberament de l'ésser humà.
La dona com a mare i esposa submissa és el que pretén el Ministre de Justícia d'aquesta Espanya negra que representa el PP i l'Església Catòlica per a les properes generacions. Simone de Beauvoir va afirmar que “no es neix dona”, sinó que “s'arriba a ser-ho”. Ser dona no és una destinació biològica, sinó una identitat que es tria com una forma de resistència contra la societat patriarcal. Tots hauríem de “ser dona” ara més que mai i trencar d'una vegada per sempre aquesta cultura masclista i patriarcal que tant agrada a la dreta i a l'Església espanyola.
