Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Qualsevol activitat competitiva pateix de moments de gran tensió, i d’altres de més calma. En qualsevol partit, qualsevol competició, es van alternant moments de joc estratègicament ben construït, amb moments d’un cert descontrol, amb passatges de “joga bonito”, amb instants de gran tensió. Fins i tot d’una certa violència.
Depén de moltes coses. Depén de la pressió externa, depén de les instruccions de l’entrenador, depén del caràcter dels jugadors, depén de l’adversari. Per molt que tu tingues un estil de joc molt ben travat, no jugues igual davant de tots els adversaris, ni jugues igual cada dia. Això és així, i ho podem vore en qualsevol esport.
En futbol, per exemple, hi ha qui diu que el que importa és el resultat, jugues com jugues. Altres opinen que has de jugar be i els resultats ja arribaran. I hi ha qui no en té prou amb guanyar, és molt autoexigent, i vol, a més a més, jugar bé. “Hay gente pa’tó” que diria el clàssic.
Passa en l’esport, però també passa en altres activitats. La política és una activitat molt competitiva. Tots volem guanyar. I a eixe objectiu dediquem els nostres esforços. Estratègies. Tàctiques. I de tant en tant improvisacions reactives. Quan l’adversari et sorprén, reacciones en calent, i no sempre respectant la teua estratègia.
Darrerament la tensió municipal a Castelló va en augment. Res sorprenent. S’ajunten tot un seguit de factors que ho expliquen. Al PP no li ixen els números. El altres dubtem dels números que ens ixen. S’acosten unes eleccions, les europees, i això sempre tensa la situació. A sobre, la societat, la grada si se’m permet el símil, està molt excitada. Ha vist massa coses que no li han agradat, pateix massa situacions injustes. Hi ha la típica rivalitat contra l’adversari, però també hi ha molt de xiulet al propi equip. Temps convulsos.
I aleshores arriba el moment de les compareixences en sala de premsa, i escoltes a determinats entrenadors dir que cal tranquil·litzar la cosa, baixar el nivell de tensió, no criticar a l’àrbitre...
No es creguen res. La tensió que estem vivint, forma part d’una estratègia premeditada per part d’alguns. Concretament dels dos grans, que veuen com per primera vegada en molts anys, “la lliga ja no és cosa de dos”, i saben, que per activar les seues aficions, cal convertir cada plenari en un “derby”, en un clàssic, intentant tapar a l’ “outsider” que els hi va guanyant espais, terreny. Que els hi va clavant un gol darrera l’altre.
S’han trobat que amb els fitxatges, el poder econòmic i el suport mediàtic, les seues estrelles...que amb tot això, no en tenen prou per fer front a un equip més menut, més modest, de jugadors de la pedrera, que es creuen el club, perquè l’han pujat des de les categories inferiors. I contra això no hi poden fer res. Jugant net, jugant bonic, no hi poden fer res. I aposten per la crispació, per tensar la situació, fent així que la seua afició torne al camp i brame virulenta. Tampoc no dubtaran en fer faltes tàctiques, conscients que amb ells, l’àrbitre, sempre és més permissiu.
Eixa és l’explicació de la tensió actual. Els grans tenen por perdre i por a no guanyar, i saben que la millor forma d’activar les seues aficions i fer que tornen al camp cada diumenge, és crear tensió. Encara que el perjudicat siga l’esport.
