Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Contràriament al que passa en moltes institucions públiques, el president o encarregat d’escala de la finca on visc és un cap eficaç i, davant el nou cop d’estat a les butxaques dels veïns per la pujada dels preus de l’energia, ja hem canviat totes les bombetes elèctriques per unes de noves en format led i de baix consum. També és de veres que visc a una comunitat de veïns intel·ligents i ben informats perquè tothom té clar que la pujada va a afectar-nos igualment perquè el 18% de pujada s’aplicarà al mínim establert, independentment del consum, però no estan els temps per tirar els diners.
I tot això ha passat abans de la declaració d’independència de Crimea respecte d’Ucraïna i la subsegüent excusa per a noves pujades del gas o del petroli. De tota manera, la factura energètica espanyola fa massa dècades que és un greu problema a l’hora d’equilibrar la deficitària balança comercial, perquè des de la crisi del petroli (1973) tothom va moure fitxa llevat de la mediocre Espanya: uns apostant per l’energia nuclear (França), d’altres per les energies renovables (Alemanya).
Per aquestes latituds a l’únic que se sap jugar, i molt bé, és a contaminar la informació amb falses polèmiques. Que si l’avortament que tenen resolt, pràcticament, tots els estats europeus seriosos, que si l’educació, que si l’homosexualitat és una malaltia o que reconéixer la independència de Kosovo, com han fet quasi tots els estats de la Unió Europea, pot afectar el tema basc o català... quan tothom sap que el dret d’autodeterminació de la majoria de pobles del món és decideix més des dels Estats Units -com és el cas esmentat- o des de Rússia, amb gas o amb amor, si parlem de Crimea. I sobre l’11-M què volen que els diga? A banda de tot el respecte pels familiars de les víctimes, ací tothom menteix. Però tothom té clar que no va ser cosa d’ETA i punt. Però, tal vegada, a qui li convé passar de puntetes sobre el tema és al president Rajoy perquè, de guanyar les eleccions com estava previst al 2004, ara estaria més cremat que la pipa d’un indi.
I tornant als comptadors elèctrics, la darrera és que la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC) ha obert una investigació sobre la situació dels nous comptadors perquè, segons afirmen els soferts contribuents que han tingut la mala sort de ser els primers conillets d’Índies amb els nous aparells, hi ha un autèntic descontrol que fa perillar la lliure competència en el sector elèctric si és que alguna vegada ha estat lliure del tot. I és que l’organisme que presideix José María Marín posa en dubte la veracitat de les xifres de consum que marquen aquests nous equips de telegestió facilitats tant pel Ministeri com per les companyies elèctriques. En conseqüència, la CNMC ha enviat un requeriment formal a totes les comercialitzadores elèctriques d’Espanya perquè aclareixin amb precisió quants comptadors intel·ligents hi ha instal·lats ara mateix, de quin tipus són i com estan connectats en xarxa. Per tant, està en joc la previsió del Ministeri d’Indústria que pretenia, al llarg de 2014, arribar als set milions de nous comptadors en ple funcionament que, teòricament, han de significar un avanç considerable en l’eficiència energètica de les llars. Però la cosa va per a llarg perquè, pot ser, hi ha eleccions a la vista.
Tot allò que afecta l’economia domèstica d’interès general és, precisament, el més burocratitzat i complex d’una Administració Pública, cada vegada més privatitzada, on el vuelva usted mañana s’arrossega des dels temps de l’altre Mariano, sí, el José de Larra. La llum continua sent fosca, la gestió opaca, els ciutadans súbdits i la transparència un eufemisme per justificar l’injustificable.
