Diumenge se celebren unes eleccions molt importants perquè decidim el govern de les institucions més properes que tenim, la municipal i l'autonòmica. Les seus competències tenen una capacitat d'afectació a la nostra vida diària molt directa, molt més que les grans iniciatives legislatives estatals o europees amb què topem en menys ocasions en el nostre dia a dia.
En aquestes eleccions es decideixen coses tan importants com quin és el model de ciutat on viurem, com serà el sistema sanitari que ens atendrà quan es posem malalts, com serà l'educació dels nostres fills, o quin és el model de relació del territori valencià amb la resta de l'Estat.
Estes eleccions també són molt importants perquè són les primeres on una força d'extrema dreta pot ser determinant per a la definició del govern dels nostres ajuntaments i de la Generalitat. Una força política que es defineix com a obertament antivalenciana, contrària a l'ús generalitzat i aprenentatge de la nostra llengua i cultura. Amb una Generalitat en aquestes mans, ens convertirem en el exemple de com se les gasten quan manen en un territori divers com el nostre, utilitzant l'anihilament de la nostra cultura i identitat com a bandera amb què acudir a les properes eleccions generals. A més patirem les restriccions dels drets individuals que les ideologies feixistes apliquen allà on governen amb el pretext de ser el preu de la falsa seguretat que venen, com ja va passar en tristos moments pretèrits.
Davant d'este escenari, la continuïtat del President Puig apareix com a garantia de moderació i barrera de contenció d'estos extremismes. Un president que ha demostrat en dos mandats de govern en coalició que, malgrat esta circumstància, és capaç de desenvolupar una tasca de govern eficaç, moderada i centrada en tots els ciutadans, no només en una ideologia concreta.
La moderació política avui dia i en el nostre estat plurinacional, no es juga només a l'eix esquerra-dreta, en què podem concloure que el President Puig es trobaria en el que anomenaríem la socialdemocràcia moderna europea, més propera al tan malmès centre que altres opcions. La moderació també es demostra a l'eix territorial, en què davant d'exigències de submissió al poder central, I a algun altre poder perifèric, el President ha defensat la identitat i interessos propis dels valencians, sense aldarulls, i els ha reivindicat fins i tot davant d'un govern central del seu mateix partit, cosa que mai no van fer altres. I alhora establint ponts amb territoris governats per altres partits en aquells punts de coincidència amb els nostres interessos.
Aquesta conclusió és a la què hem arribat un col·lectiu de persones de tots els sectors de la societat civil que des de la independència considerem que el President Puig és la millor opció en aquest moment per a la presidència de la Generalitat Valenciana.
