Vaja per davant que no sóc jo molt fan del sistema de votació dels Estats Units, sobre tot per eixe sistema en què ‘the winner takes it all’. Vamos, que el guanyador s’ho emporta tot, com cantava ABBA. Ara, tu saps que les eleccions són el súperdimarts: el primer dimarts de novembre cada quatre anys cauen eleccions, i això és així, i cap anunci o estratègia ho va a canviar.
A aquestes alçades ja sabran que Pedro Sanchez ha convocat eleccions per al 23 de juliol, i al fer-lo, moltes lleis que s’estaven tramitant i eren necessàries per la gent salten pels aires. Els canvis en la nova Llei de Sanitat, que incorporava la salut mental, ja no s’aprovarà, com la llei contra el racisme o la llei contra la tracta de persones que buscava protegir de manera efectiva a les dones víctimes dels proxenetes. Lleis imprescindibles que no entren en el càlcul electoral de Sánchez.
I no sols això. Els canvis per facilitar l’accés a les ajudes al nostre sector ceràmic també s’allarguen. I si ja arribava tard el govern de Madrid, ara es dilata més, posant en desavantatge al sector i seguint el nostre motor econòmic amb una espasa de Damocles a sobre. La veritat, veient com el PSOE ha retrasat canvis tan reclamats com els de la Llei Mordassa, pots arribar a pensar que aquest avançament electoral per deixar coses fora, com a mínim s’havia barallat.
Jo no em sorprenc massa d’aquesta convocatòria d’eleccions a deshora. En portem un fum. Tant M. Rajoy com Pedro Sanchez van repetir eleccions perquè no els agradava el resultat i, a ells, plim... Ara, mentre no legislem, el temps passa i no arribem, que el Regne Unit va aprovar una llei contra el canvi climàtic en 2008 i en el Regne d’Espanya això passara en 2021 no sols és culpa del primo de Rajoy i la seua negació dels incendis fora de temporada, la crisi de les matèries primeres, la sequera, les onades de calor i un llarg ecetera és també fruit d’aquells que sols pensen en estratègia i no en fer política, i, clar, arribar 13 anys tard a lluitar contra el canvi climàtic es nota.
I, encara que tots estem cabrejats, perquè igual ens rebenten un diumenge de juliol, Feijoo ja va convocar unes gal·legues un 12 de juliol. En resum, que hi ha qui sempre pensa en quan li convé a ell i no a les famílies.
L’evident de tot açò és que les passades eleccions es van convertir en un plebiscit de la política del PSOE a Madrid, i encara que els governs de coalició havíem fet molt bona feina a nivell local i autonòmic, la dreta s’ha mobilitzat contra Sánchez, i, sobretot, molta gent d’esquerres no ha anat a votar. I ara es dona compte que cada vot val el seu pes en or i que el llop dels contes existeix, perquè per moltes mentides que contava Pedro, al final el llop se’l menja i el poble no va a ajudar-lo. Això és el que li ha passat als governs autonòmics i locals de progrés, i ara Pedro confia en que el poble sí que vindrà a aturar a Vox, vull dir, al llop, per salvar-lo a ell una volta ha vist que existeix. Des del seu punt de vista, si hi havia un moment estratègicament adient per convocar eleccions després del resultat de diumenge 28 de maig, era ara, i així ho ha fet, i ara reclamarà per a ell tot el suport, perquè la bona gestió no va mobilitzar front al ‘que te vote Txapote’ i Bildu. Les crides al vot útil per santificar a Pedro van a ser terribles, quan és ell el principal responsable amb la seua repetició electoral que la ultradreta arribarà als 52 diputats, quan en les primeres de 2019 sols tenia 24.
Nosaltres, Compromís, hem tret un bon resultat a Castelló davant d’aquest tsunami; hem pujat vots i percentatge de vot a tots els districtes de Castelló i El Grau, i hem estat molt prop del quart regidor. Evidentment, no estem contents; estem ací per millorar la vida de la gent, fent polítiques per garantir drets, serveis i oportunitats per a totes i tots i no sols per uns quants. Ara, no obstant, hem demostrat ser la garantia de que l’esquerra estiga a les institucions i això ho ha de saber tot eixe votant que ara sí que es va a activar. El vot d’esquerra està en Compromís, l’avala la feina, el discurs, la gestió i la valentia.
