Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Si l’actualitat no em fa canviar d’opinió encete hui amb este article una sèrie referida al que es coneix amb l’anglicisme d’Open Government. És a dir, eixa doctrina que alguns fa molt que defensem de que l’acció de govern (també la de l’oposició) ha d’estar oberta a la ciutadania. I això es fa mitjançant tres grans principis: transparència, participacio i col·laboració. I que sovint es vinculen a l’Open Data i l’e-democràcia.
Com no sóc un teòric, ni tinc cap pretensió de fer articles acadèmics, usaré casos reals, per exemplificar el que crec que són els problemes, i com es poden afrontar amb certes garanties d’èxit.
Comencem amb la denúncia que ha fet el partit socialista segons la qual el PP a la Diputació hauria adjudicat reformes a casernes de la Guàrdia Civil per un valor global de 140.000€, totes elles adjudicades a empreses que segons el PSOE tenen un grau més o menys evident de relació amb el PP. L’administrador d’una està “vinculat” al número dos de la llista d’un poble, un altra és l’empresa d’un ex alcalde popular, una tercera és d’una persona que va figurar en llistes...
El PP contesta que com tot són adjudicacions inferiors a 50.000€, es tracta d’un procés absolutament legal, i que jutjar per les idees dels propietaris de les empreses i no per la qualitat del treball, és “persecució política”.
El mateix de sempre. Una baralla de pollastres picant-se a la cresta, explicant la història segons els convé, i que té com a resultat més descrèdit de la política, i cap proposta de solució.
Potser cal deixar clar que la lectura legal i l’ètica dels actes administratius no sempre és coincident. És a dir, hi qüestions que èticament poden semblar raonables i en canvi són il·legals (alguna gent considera absolutament ètica la Doctrina Parot, i en canvi és il·legal); i qüestions absolutament legals però èticament reprobables (possiblement això que denuncia el PSOE).
I davant d’això què es pot fer? Els diré el que fa Compromís. A Castelló, hem aconseguit (i la negociació no va ser senzilla) que les obres o els subministraments menors, que el govern local pot contractar directament d’acord amb la llei, tinguen un grau de publicitat molt major del jurídicament exigit. És més, s’ha habilitat, a proposta nostra, un espai al web municipal per tal que totes les empreses de la ciutat poden penjar i gestionar les seues ofertes, de manera que l’Ajuntament té una major oferta. Aconseguim igualtat d’oportunitats per a totes les empreses i comerços, i millora en els preus. I guanyem en transparència.
Pel que fa al grau de relació entre empreses i membres de partits polítics o candidatures, la llei és clara. Ara bé, ací també volem anar més enllà, i diferenciar entre el que és ètic i allò que no ho és. De fet, també a Castelló estem ara mateix immersos en una revisió del Codi de Bon Govern, que entre altres coses pretén determinar això. Quina compromís ètic adquirim els electes, respecte a les empreses que treballen amb l’Ajuntament. I haurem de valorar també quin grau de relació amb el sector públic. I també, fins quin grau de relació directa o indirecta amb familiars, es raonable dibuixar la línia.
Això és de gran complexitat, perquè no es pot castigar a una empresària per tindre un cosí regidor, al que es possible que ni tant sols vote. I nosaltres no podem ser jutge i part.
Per això hem demanat que el Codi de Bon Govern, que determina les conductes ètiques dels membres de la corporació municipal, incorpore un comité independent, que analitze les conductes discutibles. Un comité sense membres de la corporació municipal. Amb un professor d’ètica de la Jaume I, i dos persones triades una per el Consell Econòmic i Social i un altra pel Consell de Participació Ciutadana.
És cert que la legalitat de les nostres accions la jutja el sistema judicial, i l’ètica de les nostres accions, vostés cada quatre anys. Però alguns creiem que hem d’anar més enllà. Ser més transparents, més pròxims, retornar a la societat part del poder que la partitocràcia ha segrestat.
