Dilluns a la vesprada, baix el lema "Contra la censura i la valencianofòbia. Tots amb el valencià" ens vam concentrar a Borriana la ciutadania per dir, clar i ras, que no acceptarem cap censura, ni a la nostra llengua ni a cap altra.
Encara que semble mentida, en ple segle XXI, el nou regidor de Cultura de Borriana, on governen PP i VOX, ha donat l’ordre d’anular les subscripcions a 5 publicacions només pel fet d’estar escrites en valencià. És més, també ha donat l’ordre que els exemplars que a partir d’ara arriben a l’Ajuntament no es repartisquen ni a la biblioteca ni als centres educatius. Dos publicacions, Camacuc i Cavall Fort, de còmics infantils en valencià. Una barbaritat que ens retrotrau a temps que pensàvem oblidats i que ens porta a la memòria imatges com les dels nazis cremant llibres a les places, encara que si li preguntem al regidor igual nega que això passés.
No ens deixem enganyar, açò no va només d’unes revistes censurades en una ciutat de la Plana, o d’una pel·lícula de Disney cancel·lada en un poble de Cantàbria, o d’obres de teatre prohibides a Valdemorillo i Getafe, a la comunitat de Madrid, i a Briviesca, Burgos. Açò va molt més enllà. Del que estem parlant és d’un model d’estat o, com a les dretes els agrada dir, un model de pàtria. Ells volen construir una pàtria d’una única llengua, d’una única manera d’estimar, d’una única manera de pensar, d’una única religió. Vaja, ells volen construir una pàtria com en el 39, grande y libre.
Però davant d’aquest odi i d’aquesta por que ells tenen per qui pensa, parla, estima i sent diferent a ells, nosaltres plantarem cara. Perquè el nostre model és un altre. Nosaltres som més de màtria que de pàtria. De respectar i estimar totes les llengües que de censurar. De garantir drets laborals i salaris dignes que de facilitar els acomiadaments. De defensar els drets de les dones a viure en igualtat i en llibertat que de negar la violència de gènere i justificar agressions masclistes dient que son fruit de «divorcios duros». D’acollir als nouvinguts que d’assenyalar-los i criminalitzar-los. De treballar per una transició energètica raonable i justa amb el territori que d’afavorir a les grans multinacionals extractivistes que només pretenen depredar el nostre territori. De lluitar contra el canvi climàtic que de negar-ho. De garantir una vivenda digna a un preu raonable que d’unflar infundadament el problema de l’ocupació. De sanitat i serveis públics que de negoci privat.
Aquestes son les coses que ens juguem el 23 de juliol. Seguir construint un estat que ens tracte a totes i tots per igual o un que ens faça fora a qui no som «gente de bien». I el teu vot és important, imprescindible, per conformar un govern progressista, que garanteixi els drets i les oportunitats de tota la ciutadania, que sume els esforços de totes per seguir avançant. Jo ho tinc clar, vullc que la meua veu al Congrés i al Senat siga Compromís-Sumar.
