Davant de les darreres declaracions del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana en què posa en qüestió l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en exercici de les competències atribuïdes en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’AVL, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha emitit un comunicat en el que defensa la seua autoritat.
En el comunicat, l'AVL manifesta que "l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià (art. 6.8). Qualsevol intent d’apartar-se del que prescriu l’Estatut comportaria una irresponsabilitat i un gran perjuí per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia".
També manifesta que "el mateix Estatut d’Autonomia afirma que "la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana" (art. 41). Qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana".
I que "la Llei de Creació de l’AVL precisa encara més el que disposa l’Estatut d’Autonomia pel que fa a l’obligatorietat dels pronunciaments de la institució: "Les decisions de l’AVL en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic (art. 5)".
Un altre punt que manifesta es que "el fet de projectar la idea que pot haver-hi més d’una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d’ús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d’usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932)".
Entre les competències de l‘AVL que establix la Llei de Creació de la institució, a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, també s’inclou, entre altres, segons explica, "la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana, i, finalment, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat".
Per a l'AVL, "el fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s’ha demostrat socialment estèril i artificial, incidix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l’Acadèmia, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura. També el diàleg i el consens són els instruments que empra l’AVL en la seua actuació quotidiana com s’ha demostrat al llarg dels anys".
I finalitza explicant que "el valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que s’use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística està fora del sentit comú, fora d’una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants".
