Resulta graciós quan les dretes parlen d'adoctrinament de gènere a les aules. Diuen, que explicar en classes d'educació sexual una cosa tan senzilla com el fet que hi ha diferents opcions afectives és adoctrinament de gènere. Sabeu que és realment l'adoctrinament de gènere? És pel que passe qualsevol persona heteronormativa al llarg de tota la seua vida.
L'adoctrinament l'hem patit per a ser heterosexuals, amb un bombardeig constant des que naixem. Pel·lícules de Disney, comèdies romàntiques, lliçons a l'escola que solament contemplaven les relacions heterosexuals… reproducció dels models de conducta a tot arreu. Això és adoctrinament. I encara així, els que havien d'eixir homosexuals, m'explicava, van eixir.
Fer veure als xiquets i xiquetes que existeixen diferents opcions afectives no és adoctrinament, és educació bàsica cívica. Pense que ficar als xiquets en una bambolla i allunyar-los de la realitat que hi ha fora, al carrer, és un error. Perquè tota política inclusiva que no es faça des dels centres i amb les famílies, es farà fora.
L'escola no ha de reproduir els prejudicis socials, perquè no està per a això sinó per a educar en tolerància i respecte.
Les dretes pensen que fer una xarrada o llegir un determinat conte poden portar al fet que el seu fill o filla es torne homosexual o transsexual. Estiguen molt tranquils, per sort les identitats sexuals no es defineixen encara que les intentes amagar o patologitzar.
Afirmar que l'educació afectivosexual és totalment innecessàries suposa una profunda ignorància per no saber que aquest tipus d'instruments prevenen i ajuden a combatre l'assetjament escolar i salven vides. Fan que els xiquets i xiquetes troben un vertader baló d'oxigen, sobretot en els moments més complicats. Fan que molt xiquets i xiquetes estiguen orgullosos en lloc d'avergonyir-se per sentir, per parlar o per caminar diferent, que molts més xiquets i xiquetes defensen als seus companys quan són humiliats per uns altres, que puguen demanar ajuda si no saben el que els passa o que estan sentint i que si un xiquet té ploma, té tot el dret a moure's o a expressar-se com li done la gana, sense riures, ni burles. A més a més, que si una xiqueta li agrada jugar a futbol, no li diguen això de marimacho. Aquestes històries, desgraciadament, continuen succeint en moltes escoles. Els regidors i regidores de les dretes que es troben ara mateix a l'Ajuntament de Castelló i que són mestres o professors tenen l'obligació de lluitar contra aquesta xacra que és la discriminació a les aules, i no afavorir-la. No senyors, no hi ha res a corregir, perquè no hi ha res trencat per dins.
En aquest país hi ha una discriminació històrica sobre les persones LGTBI que vostés volen negar.
L'homosexualitat i la transsexualitat no es curen, perquè no són una malaltia. Són una condició més de la diversitat de l'ésser humà. El que si té solució és l'odi i l'homofòbia.
S'ha lluitat molt i s'ha avançat, però queda molt per fer i garantir.
