Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
La metodologia per realitzar l’Enquesta de Població Activa (EPA) ja es va modificar al 2002 amb canvis que van afectar la definició d’aturat, induïda per l’entrada en vigor del Reglament 1897/2000, ja que des d’aleshores no era suficient trobar-se sense treball sinó que se va exigir, d’acord amb la normativa europea, haver tingut contacte amb les oficines de l’INEM, després del Servef, perquè una persona sense feina siga considerada aturada.
La nova Enquesta de Població Activa, corresponent al primer trimestre de 2014, feta pública ahir mateix per l’INE (Institut Nacional d’Estadística) també conté novetats importants d’entre les quals podem destacar el canvi de base de la població per ajustar-la a l’últim Cens Oficial de Població (2011). El Cens de 2011 havia descobert que la població total espanyola era superior en 432.100 persones (un 0,9% més) respecte a la que, fins aleshores, s’havia tingut en compte a l’hora de dissenyar l’EPA, encara que amb una substancial diferència perquè mentre la població autòctona era superior, l’estrangera era clarament inferior en 212.100 persones. Això significa que la població estrangera estava unflada a la mostra que s’havia fet servir, fins ara, per fer l’EPA i, com la desocupació entre el col·lectiu de nouvinguts és clarament superior a la mitjana (un 36,6% front al 24,3%), això significa que la taxa d’atur que l’INE oferia trimestralment (l’anterior trimestre de 26,03%) estava lleugerament unflada.
Quant baixa la desocupació en termes estadístics amb el nou sistema? La taxa d’atur del primer trimestre de 2014 és del 25,7%, per sota del 26,03% estimat inicialment, però la taxa d’ocupació s’ha situat en el 44,46%, és a dir, per sobre del 43,96% anterior mentre la taxa d’activitat creix fins el 59,86 (front al 59,43% anterior). Tot això, en termes absoluts, significa que el nombre d’aturats ha crescut en 39.300 persones respecte a la metodologia anterior, però com el nombre d’ocupats creix en 377.000 (aplicant el Cens de 2011), això és el que explica el descens de la taxa d’atur malgrat el panorama, encara desolador, del mercat laboral.
La nova EPA, a més, incorpora altres novetats de caràcter tècnic -els anomenats calibrats- que encara compliquen més les dades a l’hora de treure conclusions sobre els seus resultats finals que, en qualsevol cas, ni poden ser triomfalistes perquè la disminució de l’atur és imperceptible en termes absoluts, ni poden ser apocalíptiques perquè la situació ha tocat fons i, per tant, és quasi impossible empitjorar. De tota manera, els canvis tampoc no signifiquen una ruptura radical respecte de l’anterior metodologia, ja que és manté l’estructura del panell de preguntes que es fan en un total de 65.000 llars, aproximadament, que participen a la mostra amb un total de 180.000 persones entrevistades de forma telefònica i presencial, les quals es considera que són característiques del conjunt de famílies espanyoles.
Es per això que les dades presentades ahir donaran, com sempre, per a llargs debats infructuosos que serviran a polítics, tertulians i opinadors amb nòmina partidista per parlar, al mateix temps, de recuperació i de crisi, de canvi de tendència i de recaiguda al pou de la misèria, de pujada i de baixada de l’atur i, malgrat que en tots hi haurà un bocí de veritat o una dada que els recolze, la botella de l’ocupació continuarà més buida que plena. Malauradament, amb aquesta metodologia podem tenir unes dades més realistes, sí, però ni avancem, ni veiem la llum al final d’un túnel perquè l’atur a Espanya està enquistat des de fa massa anys en una estructura laboral on el teixit productiu autòcton continua sent massa fràgil i mai s’ha apostat, suficientment, per la formació (també dels empresaris!), la investigació i la innovació, fins el punt que allò del R+D+i s’ha quedat en una fòrmula que s’usa a les classes teòriques d’economia i poc més... Si seguim parlant de rebaixar salaris i exportar a baix preu, la crisi serà interminable.
