No sé si han escoltat aquesta expressió o si han sentit parlar d’ella, l’anarcocapitalisme és, al meu entendre, l’evolució natural d’aquesta dreta neoliberal que ha perdut el seny de fa temps. Una dreta que sols sap exagerar amb la intenció d'ocupar i guanyar poder que li ha donat tant de valor als eslògans i als seus mantres i dogmes de fe que han acabat creient en la seua propaganda. Una dreta que ha acabat autoconvencent-se que el millor per la majoria és la política de no redistribuir la riquesa, de no cohesionar la societat, de no contribuir al bé comú, de no tindre serveis públics o com ells ho diuen abaixar impostos, hasta el infinito y más allá, com si quan arriben a l'impost zero pogueren baixar-lo més, que igual algú ho arribarà a dir, que aquesta gent està molt boja.
L'Anarcocapitalisme en definitiva segueix la consigna de abaixar impostos sempre i tot el que es puga i vulga i això és molt. I clar, experiències hi ha hagut, la més sonada, en el Regne Unit, abans de Rishi Sunak, l'actual primer ministre, va haver-hi una primera ministra conservadora, que va abaixar els impostos seguint els seus mantres i que va generar en tan poc de temps un caos econòmic tan gran, que no va durar ni dos mesos al càrrec, es deia Elizabeth Truss, no sé si la recorden, però va demostrar a tot el món com les polítiques i els mantres neoliberals, no són els que necessita ni cap estat, ni cap nació, ni cap regió o ciutat del món. Però bo, aquest cas, encara que està fregant al meu entendre l'anarcocapitalisme, el deixarem en aplicar polítiques neoliberals, que com ja els he dit, si es guien per mantres i eslògans, acaben on acaben.
El cas més sonat del fracàs d'aquesta doctrina econòmica és el de Grafton, en New Hampshire, als EUA, on la retallada d'impostos tan gran que van fer, va suposar que s'acumularà fem als carrers, que va atraure ossos pel menjar fàcil i que al consumir l'elevada quantitat de sucre que tenen els nostres aliments, no podien hivernar bé i es van convertir en plaga, en definitiva, un caos que va acabar amb un cost econòmic en impostos enormes pels habitants del paradís anarcocapitalista, per poder refer tot allò que havien perdut per creure en l'eslògan de què estalviar 20 euros en l'IBI és molt millor que una escoleta pública, un centre juvenil, el servei d'ecoparcs, el transport públic, el control de plagues i mil coses més, per no entrar en sanitat, serveis socials o educació.
I clar, arribats a aquest punt vostés es preguntaran perquè els conte tot açò. Doncs bé, perquè al nostre govern municipal i autonòmic, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, seguint les petjades i les directrius del PP madrileny, han decidit abraçar eixos mantres i eixos eslògans que van d'un neoliberalisme que ja fa mal a la societat, a un anarcocapitalisme que directament la pot destrossar. Ara mateix, el màxim referent anarcocapitalista a escala internacional està en Argentina, amb Javier Milei, però la realitat és que el seu discurs és igual que el d'Ayuso, Mazón o Carrasco.
El PP de Castelló utilitza les mateixes paraules, i idees, i va prometre a la ciutadania que reduirà en 11 milions d'euros la recaptació, i per tant el pressupost municipal, el que no va dir és que retallarà en serveis al veïnat de Castelló i el Grau per complir-lo. L'única esperança que ens queda és que Begoña Carrasco, encara que ha promés rebaixes d'onze milions d'euros en impostos, ni sap, ni té cap intenció de fer-ho. De fet, optarà per enganyar a la ciutadania com està fent en molts altres casos i com ja està fent en el tema impositiu. Això, i el fet que no té paraula, farà que les retallades i les seues males decisions en fiscalitat no s'acaben de complir del tot. Ara, la fiscalitat erràtica, anarcocapitalista i sense trellat del Partit Popular ja ens està perjudicant, especialment a la classe treballadora de la nostra ciutat. Revertir la seua desfeta ens costarà esforç i treball, com tot el que importa en aquesta vida.
