La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha mostrat la satisfacció per l'obtenció de les 5 Fulles Verdes
La Universitat Jaume I ha obtingut la màxima certificació de sostenibilitat atorgada per Green Building Council Espanya (GBCe) per al nou edifici d'Investigació II, un equipament científic de primer nivell que comptarà amb més de 5.500 metres quadrats de superfície per a la investigació i la transferència de coneixement. Es tracta del primer edifici del campus en aconseguir les 5 Fulles Verdes del sistema d'avaluació i certificació VERDE Edificios 2020 de GBCe, tant en la fase de projecte com d'obra acabada, fet que acredita la construcció d'un immoble que respon als reptes socials, ambientals i econòmics actuals.
La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha mostrat la satisfacció per l'obtenció de les 5 Fulles Verdes i ha assegurat que «representen un reconeixement al compromís de l'UJI amb la sostenibilitat, que es materialitza gràcies a l'esforç de moltíssimes persones. Però, a més, també certifiquen l'estratègia institucional per a fer del campus un entorn més habitable i comptar amb equipaments més amables que permitisquen un desenvolupament òptim de les tasques investigadores, docents i de gestió».
L'obtenció d'aquest segell suposa que la nova infraestructura científica, ara en fase d'equipament, ha obtingut una valoració favorable en l'auditoria independent realitzada a partir de l'anàlisi de 50 criteris distribuïts en sis àmbits diferents: parcel·la i emplaçament; energia i atmosfera; recursos naturals; qualitat de l'ambient interior; aspectes socials; qualitat de l'edificació i innovació.
La metodologia utilitzada està basada en l'anàlisi del cicle de vida de l'edifici i en la valoració de la reducció dels impactes generats a escala ambiental, social i econòmica. Així, s'ha certificat la reducció de consums d'aigua i elèctrics i l'ús de fonts renovables; l'eficiència energètica; el control dels residus, de la contaminació lumínica i de l'efecte illa de calor; la protecció contra el soroll; la qualitat de l'aire interior (control dels compostos volàtils orgànics); l'ús de materials amb estàndards socials i ambientals; l'elecció de productors locals; les facilitats per a la mobilitat sostenible, o l'accessibilitat inclusiva; entre altres.
En l'àmbit energètic, s'ha instal·lat un parc solar fotovoltaic amb una potència de 84.072,79 kWh/any a més d'equips de climatització d'alta eficiència. Per a mitigar l'efecte illa de calor, en sols exteriors s'han utilitzat superfícies blanques i drenants per a retenir la humitat i sistemes d'ombra fixa en finestrals. L'edifici també compta amb un sistema de recuperació de les aigües grises procedents dels lavabos amb depuradora domèstica i aljub que també permet recuperar una part important de les aigües pluvials. A més, a les zones enjardinades i a l'exterior de l'immoble s'ha disposat de vegetació autòctona i de nul consum hídric.
Una altra mesura adoptada ha estat la construcció semiindustrial de l'estructura, especialment de les façanes, constituïdes per panells prefabricats de material ceràmic de la província de Castelló, solució que ha eliminat la producció de residu. Per últim, s'ha instal·lat un sistema de control de tots els paràmetres avaluats perquè l'empresa auditora Ecopenta puga controlar almenys durant un any que es complisquen les mesures implementades.
L'edifici, que entrarà en funcionament en 2024, ha estat promogut per l'UJI, a través del Vicerectorat d'Infraestructures i Sostenibilitat i la coordinació de l'Oficina Tècnica d'Obres i Projectes (OTOP), amb la finalitat de millorar els equipaments d'excel·lència científica i potenciar la transferència de coneixement. Amb un pressupost de 10,5 milions d'euros cofinançat per l'UJI (40%) i la Generalitat Valenciana (60%) amb fons del PO FEDER CV 2021-27, l'obra ha estat executada per la constructora Becsa sota el projecte redactat pels arquitectes Alejandro Rubert Laguía i Carlos Guillamón Beltrán.