L'alcaldessa, María Tormo, comença la lectura de l'article primer de la Carta Magna, donant pas a una trentena de representants polítics i de la societat civil de la localitat
Almassora ha commemorat el 45é aniversari del referèndum que va acabar en l'aprovació de la Constitució, que se celebra aquest dimecres, 6 de desembre, amb la lectura pública de la Carta Magna per part de representants polítics i de la societat civil de la localitat.
El saló de plens ha acollit aquest acte, iniciat per l'alcaldessa d'Almassora, María Tormo, que ha donat lectura al preàmbul i primer article de la Constitució espanyola. “Com resa aquest primer article, som un Estat social i democràtic que ens regim per principis com la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. No devem mai oblidar-ho i recordar a les generacions esdevenidores, la qual cosa va suposar la seua aprovació”, ha remarcat l'alcaldessa.
“És fonamental posar en valor l'esperit que va veure nàixer la Constitució, el de voluntat d'enteniment, convivència i consens”, ha afirmat Tormo, qui ha agraït als presents la seua participació.
A continuació, ha prosseguit amb la lectura de la Constitució amb una trentena de representants dels partits polítics municipals, el que fora alcalde d'Almassora durant tres legislatures, Vicente Casanova; el diputat autonòmic Luis Martínez; els directors d'instituts i col·legis d'Almassora; el rector de la Parròquia Natividad de Ntra. Sra., Juan Ángel Tapiador; el jutge de pau, Vicente Agustí; la directora de la revista Parlem, Laura Brisach; o el comissari cap de la Policia Local, Roberto Verdoy.
El primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda i Fons Europeus, José Claramonte, ha sigut l'encarregat de concloure l'acte. “El 6 de desembre de 1978 es va iniciar el camí que ens ha portat a gaudir de la Constitució més llarga de la història d'Espanya i que ens ha oferit el més llarg període de pau, llibertat i progrés perquè la Constitució no exclou a ningú”, ha indicat Claramonte.
Per a finalitzar, el primer tinent d'alcalde ha volgut tindre un record i reconeixement per als pares de la Constitució: Gabriel Cisneros Laborda, José Pedro Pérez Llorca, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, Gregorio Peces-Barba Martínez, Miquel Roca i Junyent, Jordi Solé Tura i Manuel Fraga Iribarne.
