Alberto Ibáñez, portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Vila-real.
La setmana ha començat amb l'abdicació del rei Juan Carlos en benefici del seu fill Felipe, ràpidament l'establishment polític ha sortit en trompa ( no parle de Botswana) per defensar la decisió i parlar de com de preparat està Felip per ser rei. Efectivament, des d'un punt de vista això és el que està previst.
L'article 57 de la Constitució espanyola estableix el caràcter hereditari de la Corona en cas de mortis causa, però no parla en cap lloc d'abdicació ni cap altre supòsit. Aleshores, el Parlament ha de reformar la constitució. Això és fàcil si hi ha voluntat política. Ja ho vam viure aquest estiu desprès del pacte entre PP i PSOE perquè els bancs cobraren abans que la ciutadania (art.135).
La militància socialista, principalment republicana, haurà de buscar altres opcions polítiques o crear-ne de noves perquè el PSOE ja no és una eina útil per a molts d'ells.No ens enganyem, si l'abdicació és fa avui i no d'ací un any és perquè estem a l'última legislatura amb majories estables que donen suport a la monarquia, prova d'això és la irrupció de Podemos o Compromís a les eleccions europees.
El debat va molt més enllà de República o Monarquia, si no la democratització de totes les estructures de l'Estat. Cal, doncs, establir el principi d'elecció directe, o a través dels seus representants de tots els càrrecs públics i institucionals, inclòs el cap de l'Estat per part de tota la ciutadania. Un procès que haurà de concloure mitjançant un referèndum perquè la ciutadania trie si vol continuisme o ruptura, si vol democràcia o monarquia. Nosaltres, des de Compromís, ja hem enregistrat tant al Congrès, a les Corts com als Ajuntaments una proposta que busca donar-li a la ciutadania la veu, un referèndum perquè tots els càrrecs públics siguen elegits democràticament.
Jo com deia, Clara Campoamor, República, sempre, República!
