Aquest passat 8 de març va ser el meu primer com a regidora de l'Ajuntament de Castelló, i em vaig sentir més orgullosa del normal, per poder dur la veu de les meues companyes de la Coordinadora Feminista de Castelló al consistori.
Va ser un 8 de març amb mancances i no per part dels col·lectius feministes, sinó per part de la regidora d'igualtat i alcaldessa Begoña Carrasco, que no va fer els deures, com sí que feia la companya Verònica Ruiz quan estava al capdavant de la mateixa regidoria. Verònica s'asseia amb tots els partits per tal de traure una declaració institucional o una moció per part de la majoria política i deixant de banda a Vox si és el que cal. Perquè s'ha de recordar que mentre Vox no ha entrat en el consistori, eixes Declaracions Institucionals comunes eixien, posant els punts d'acord pel bé comú.
També vàrem trobar a faltar en les xarxes socials de l'alcaldessa el 8 de març alguna publicació referint-se al Dia Mundial de la Dona, com sí que ho va fer felicitant el nostre cos de bombers pel seu patró.
I quan pensàvem que el 8 de març ja havia passat, ens trobem en l'ajuntament una declaració institucional del Partit Popular presentada el dia 21/02, que acaben retirant el 22/03. Com és està replegada de cable? Si s'ho hagueren cregut, ho hagueren defensat davant dels seus socis sense cap por. Com és que està blanquejant a Vox? Què els deu? El govern? Ens ven a les dones per una cadira sense maldecaps, una cadira sense haver d'arribar acords per governar. Doncs que tinguen clar que el blanqueig i el negacionisme mata a les dones i als seus fills.
Enguany les feministes vam celebrar amb una manifestació del 8M amb més il·lusió i més motivades que mai, perquè quan venen mal dades la sororitat regna davant la dreta i el blanqueig de la ultradreta.
Sembla que ha passat molt, però fins fa poc, concretament en el 1975 necessitaves permís marital per a obrir un compte, tindre ocupació, propietats o viatjar fora del país. Fins a 1978 l'adulteri era castigat fins a 6 anys de presó, igualment fins al 1978 no es despenalitze l'ús de la píndola anticonceptiva, i també fins al 1981 no es va legalitzar la llei del divorci o fins al 1985 les interrupcions voluntàries de l'embaràs van ser delicte.
Totes aquestes dades que semblen d'un passat molt llunyà d'alguna manera es mantenen vives en la realitat més conservadora i patriarcal. Que hui dia continua arrelada en uns certs sectors de la població. Però que gràcies a una societat cada vegada més convençuda i sensibilitzada amb els problemes reals de les dones, que continua lluitant per a aconseguir mantindre i millorar els avanços feministes en l'actualitat i no fer ni un pas enrere!
És clar que el món necessita una societat igualitària i feminista, lliure de violència masclista, on les dones puguen viure sense por, amb igualtat d'oportunitats, amb els mateixos drets, amb corresponsabilitat de tasques i cures i una justícia i educació sense biaix de gènere.
Perquè totes les persones mereixem el mateix respecte, els mateixos drets i la mateixa igualtat, i per això pese al negacionisme de l'extrema dreta i les pressions polítiques, mediàtiques i judicials, les polítiques feministes són irrenunciables.
